miércoles, 29 de septiembre de 2010
jueves, 16 de septiembre de 2010
domingo, 5 de septiembre de 2010
LA HISTÒRIA I LES SEVES ETAPES. LA PREHISTÒRIA (ELS PRIMERS POBLADORS)
LA HISTÒRIA
La història és l'estudi dels fets del passat i de l'evolució de les formes de vida de l'humanitat des dels seus orígens fins als nostres dies. Ens explica com vivien els homes i dones del passat.
EL PAS DEL TEMPS
Mesura del temps històric:
anys
dècades (10 anys)
segles (100 anys)
mil·lenis (1000 anys)
anys
dècades (10 anys)
segles (100 anys)
mil·lenis (1000 anys)
Els anys s'expressen amb números aràbics (1,2,3...). En canvi, els segles i els mil·lenis amb números romans (I, II, III, IV, V...)
LA CRONOLOGIA
Anomenam cronologia a l'estudi de les dates i les etapes del passat.
A la nostra cultura, els fets i esdeveniments es daten a partir del naixement de Crist.
Si els fets varen passar abans del naixement de Crist, escrivim les lletres a.C, i si són posteriors, escrivim d.C.
LES FONTS HISTÒRIQUES
Per conèixer els fets i esdeveniments històrics necessitam documents o testimonis que ens informin sobre com es vivia en el passat. Aquests materials constitueixen les fonts històriques.
Les fonts històriques poden ser:
escrites
orals
materials
gràfiques
PALEOLÍTIC
ELS PRIMERS POBLADORS
El Paleolític comença amb l'aparició dels primers éssers humans a la Terra, ara fa més de dos milions d'anys, i s'acaba amb el descobriment de l'agricultura (8000 a. C).
L'OBTENCIÓ DELS ALIMENTS
S'alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i de plantes silvestres.
Dels animals n'obtenien la carn per menjar i tendons per fer-ne cordes i també pells per vestir-se.
Varen aprendre a fabricar diversos tipus d'eines: llances, fletxes, agulles, arpons..., que elaboraven amb pedres, ossos i banyes d'animals.
LA VIDA DELS CAÇADORS
Els homes i dones del Paleolític no tenien un habitatge fix; eren nòmades.
S'instal·laven en campaments a l'aire lliure i construien cabanes amb troncs i pells d'animals. Cercaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves.
Amb el temps varen dominar el foc.
L'ART RUPESTRE
Els homes de la Prehistòria feien pintures i gravats a les parets de les coves i balmes que són conegudes com art rupestre.
L'ART RUPESTRE A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
A la zona cantàbrica (Astúries, Cantabria i País Basc) s'hi han trobat més de dues-centes coves amb pintures a les roques.
Moltes d'aquestes pintures representen animals aïllats, pintats amb colors vius al sostre de la cova.
A la zona llevantina (destaquen les de Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). A diferència de les pintures del Cantàbric, aquestes es troben a balmes. Hi apareixen representacions d'homes i dones en escenes de caça, dansa recolecció...
Per a fer aquestes pintures (zona cantàbrica i llevantina) utilitzaven colors molt vius, que extreien dels minerals i que mesclaven amb greix d'animals.
NEOLÍTIC
ELS PRIMERS PRODUCTORS D'ALIMENTS
Els homes i dones varen aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Per primera vegada els éssers humans començaren a produir aliments. Amb aquests avenços comença una nova etapa: el Neolític.
L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Els cereals i els llegums són les primeres plantes que varen conrear. El ca és un dels primers animals que varen domesticar. Més tard varen criar cabres, ovelles i porcs.
Amb les noves tasques va sorgir la necessitat de fabricar noves eines: destrals de pedra polida, falçs per segar i molins de pedra per moldre el gra.
De la necessitat de guardar els aliments, transportar-los i coure'ls en va sorgir la ceràmica.
La invenció del fus per filar i del teler per teixir va permetre l'aprofitament de fibres naturals (llana i lli) per elaborar teixits.
ELS PRIMERS POBLATS
Durant el Neolític, els humans es tornaren sedentaris. Els poblats es situaven a llocs fèrtils al costat dels rius. Estaven formats per cabanes que tenien les parets de fang i fusta i el sostre cobert de canyes i branques.
EDAT DELS METALLS
LA METALÚRGIA
Al final de la Prehistòria, l'ésser humà va aprendre a fer servir el metall. El primer metall que va utilitzar va ser el coure. Més endavant, el bronze (mescla de coure i estany). Finalment treballaren el ferro, mineral molt més abundant.
Per poder modelar els metalls els fonien a temperatures molt elevades i els donaven la forma desitjada utilitzant moltlos de pedra.
Aquest procés constitueix la metal·lúrgia.
ARTESANS I COMERCIANTS
L'augment de la producció agrària i el sorgiment de l'artesania varen estimular l'intercanvi de productes: el comerç.
La invenció de la roda i de la vela varen facilitar el transport de mercaderies.
ELS MEGÀLITS
Varen aixecar unes construccions que reben el nom de megàlits perquè estan fetes amb grans blocs de pedra.
menhir: una gran pedra clavada verticalment en terra.
dolmen: construït per pedres verticals que sostenen unes grans lloses cobertes per un túmul.
cromlec: conjunt de pedres dretes que fan un cercle.
