miércoles, 30 de marzo de 2011
lunes, 21 de marzo de 2011
ELS ÉSSERS VIUS
Característiques dels éssers vius.
Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars
ELS ORGANISMES UNICEL·LULARS
Molts éssers vius estan formats per una sola cèl·lula. S'anomenen unicel·lulars.
Cada organisme unicel·lular viu de manera independent, és a dir: és capaç de realitzar per si mateix totes les funcions vitals.
Alguns són capaços de fabricar el seu propi aliment, igual que les plantes, però la majoria s'alimenten d'altres éssers vius. N'hi ha que provoquen malalties, d'altres són beneficiosos.
ELS MICROBIS
Éls ésser vius que són tan petits que només es poden veure amb un microscopi s'anomenen microbis o microorganismes.
Tots els organismes unicel·lulars són microbis.
Un grup molt especial de gens infecciosos són els virus. Aquestes partícules, més petites que una cèl·lula, no s'alimenten ni es mouen; només són capaços de reproduir-se. No es consideren organismes vius, ja que no realitzen totes les funcions vitals.
Els éssers vius, també anomenats organismes, es distingeixen dels altres éssers per:
- El seu cos té una organització molt complicada.
- Són éssers actius, i les accions que fan compleixen una funció (continuar existint o reproduir-se).
Per això les activitats que fan els éssers vius també reben el nom de funcions vitals.
LES FUNCIONS VITALS PRINCIPALS
- Nutrició o alimentació: tots els éssers vius necessiten aliments per créixer i per obtenir energia.
- Respiració: tots els éssers vius respiren (combinen l'oxigen amb els aliments).
- Reproducció: tots els éssers vius es reprodueixen.
- Creixement: tots els éssers vius creixen.
- Relació: els éssers vius responen als canvis que es produeixen al seu voltant.
Moltes d'aquestes respostes són moviments del cos o d'una part del cos.
LA SENSIBILITAT DELS ÉSSERS VIUS
Els éssers vius són sensibles: cadascun dels canvis de l'ambient que provoca una resposta en els éssers vius s'anomena estímul. (pot ser positiu o negatiu).
ÉSSERS ACTIUS I ÉSSERS VIUS
EEls éssers poden ser inerts(no tenen vida) o vius.
- Els éssers inerts no fan cap activitat. (roca, nigul).
- Els éssers vius són éssers actius: neixen, es nodreixen, respiren, es relacionen, es reprodueixen, creixen i es moren.
Però no tots els éssers actius són éssers vius, és a dir, hi ha éssers o objectes que tenen activitat però que no fan les funcions vitals (alimentació, respiració...)=una espelma, un ordinador...
Les cèl·lules.
QUÈ SÓN LES CEL·LULES?
Tots els éssers vius estan formats per uns components molt petits: les cèl·lules.
Alguns éssers vius estan formats per una sola cèl·lula (unicel·lulars), però la majoria en tenen moltes més (pluricel·lulars): el nostre cos, per exemple, el formen uns 10 bilions de cèl·lules.
COM SÓN LES CEL·LULES?
Les cèl·lules són tan petites que només es poden veure amb un microscopi.
Les cèl·lules presenten formes molt diferents; n'hi ha de redones, allargades, forma de polígon, etc.
Totes les cèl·lules tenen la mateixa estructura:
- Una membrana cel·lular: membrana finíssima que envolta al citoplasma.
- Citoplasma: material gelatinós.
- El nucli: cos arrodonit que es troba a l'interior del citoplasma i que dirigeix totes les activitats de la cèl·lula.
Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars
ELS ORGANISMES UNICEL·LULARS
Molts éssers vius estan formats per una sola cèl·lula. S'anomenen unicel·lulars.
Cada organisme unicel·lular viu de manera independent, és a dir: és capaç de realitzar per si mateix totes les funcions vitals.
Alguns són capaços de fabricar el seu propi aliment, igual que les plantes, però la majoria s'alimenten d'altres éssers vius. N'hi ha que provoquen malalties, d'altres són beneficiosos.
ELS MICROBIS
Éls ésser vius que són tan petits que només es poden veure amb un microscopi s'anomenen microbis o microorganismes.
Tots els organismes unicel·lulars són microbis.
Un grup molt especial de gens infecciosos són els virus. Aquestes partícules, més petites que una cèl·lula, no s'alimenten ni es mouen; només són capaços de reproduir-se. No es consideren organismes vius, ja que no realitzen totes les funcions vitals.
Tots els virus són paràsits.
ElS ORGANISMES PLURICEL·LULARS
Els éssers vius, com les plantes i animals estan formats per moltes de cèl·lules i s'anomenen pluricel·lulars.
Totes aquestes cèl·lules necesiten estar juntes i cooperar entre si per sobreviure.
Els teixits biològics
Les cèl·lules que tenen una forma i una funció semblant s'apleguen en grups anomenats teixits biològics.
Exemples: el teixit epitelial (la pell), el teixit muscular (els músculs)...
Els òrgans i els sistemes d'òrgans
Els teixits s'agrupen per formar òrgans.
Un òrgan és una porció del cos que està formada per una agrupació de teixits que fa una funció determinada. El cor, els pulmons, l'estómac... són exemples d'òrgans.
Els diversos òrgans s'agrupen en sistemes o aparells, per a dur a terme funcions conjuntes.
L'aparell digestiu i el sistema nirviós són sistemes d'òrgans.
PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA
Pàg. 133 del llibre Per contestar (1-2-3)+ 1-2-3 (per observar.
Pàg. 134 del llibre Per observar (1-2)
Pàg. 135 del llibre Per contestar (1-2-3-4)
Pàg. 137 del llibre Per contestar (1-2-3-4)
PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Pàg. 142-143 Exercicis (1-2-3-4-5)
ElS ORGANISMES PLURICEL·LULARS
Els éssers vius, com les plantes i animals estan formats per moltes de cèl·lules i s'anomenen pluricel·lulars.
Totes aquestes cèl·lules necesiten estar juntes i cooperar entre si per sobreviure.
Els teixits biològics
Les cèl·lules que tenen una forma i una funció semblant s'apleguen en grups anomenats teixits biològics.
Exemples: el teixit epitelial (la pell), el teixit muscular (els músculs)...
Els òrgans i els sistemes d'òrgans
Els teixits s'agrupen per formar òrgans.
Un òrgan és una porció del cos que està formada per una agrupació de teixits que fa una funció determinada. El cor, els pulmons, l'estómac... són exemples d'òrgans.
Els diversos òrgans s'agrupen en sistemes o aparells, per a dur a terme funcions conjuntes.
L'aparell digestiu i el sistema nirviós són sistemes d'òrgans.
PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA
Pàg. 133 del llibre Per contestar (1-2-3)+ 1-2-3 (per observar.
Pàg. 134 del llibre Per observar (1-2)
Pàg. 135 del llibre Per contestar (1-2-3-4)
Pàg. 137 del llibre Per contestar (1-2-3-4)
PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Pàg. 142-143 Exercicis (1-2-3-4-5)
martes, 1 de marzo de 2011
LES ILLES BALEARS: ELS ROMANS I L'EDAT MITJANA
La nostra terra en temps del romans.
LES BALEÀRIDES I LES PITÜSES
Al primer mil·leni a.C. , les terres de les actuals Illes Balears estaven dividides en dues zones culturals: les Baleàrides (Mallorca i Menorca i les Pitiüses (Eivissa i Formentera).
En la cultura talaiòtica, els homes eren un guerrers molt apreciats. Utilitzaven la passetja amb molta destresa.
Devers el segle VII a.C. Ibusim (Eivissa) va ser colonitzada pels cartaginesos, que la varen convertir en un centre comercial important.
Els mallorquins foren molt hàbils en l'ús de
la passetja, lluitant contra els romans.
Dibuix: Tomàs Garau
LA CONQUESTA ROMANA
Al final del segle II a.C., (any 123 a.C.), els romans, comandats per Quint Cecilius Metel·lus, varen conquerir les Illes de Mallorca i Menorca, que reberen el nom d'Insula Maior (Mallorca) i d'Insula Minor (Menorca). Posteriorment varen conquerir Eivissa (Ebussus) i Formentera (Frumentaria).
El nostre arxipèlag, que primer va formar part de la província Tarraconensis, es convertí en una nova província de l'Imperi Romà: la Baleàrica.
LA ROMANITZACIÓ
Els romans fundaren algunes ciutats, com Pollentia (a Alcúdia), d'altres emplaçaments es varen refundar de poblats pre-romans com Palma (Palma de Mallorca), Mago (Maó) i Iamno (Ciutadella) i altres.
També hi varen construir calçades (camins empedrats), que comunicaven les ciutats dins les illes, com la que anava de Maó a Ciutadella.
La nostra terra a l'Edat Mitjana.
L'OCUPACIÓ MUSULMANA
L'any 902 els musulmans varen ocupar les Illes Balears, que varen restar incorporades a Al-Ándalus durant més de tres segles.
Al començament del segle XI el Califat de Còrdova es va dividir en nombrosos regnes independents, anomenats regnes de taifes.
Les Illes Balears varen formar part de la taifa de Dènia (València), i tengueren un breu període d'independència durant la taifa de Mallorca.
En aquesta etapa es convertiren en un gran centre d'activitat artesana i agrícola. La ciutat més important era Madina Mayurqa (Palma)
Al començament del segle XI el Califat de Còrdova es va dividir en nombrosos regnes independents, anomenats regnes de taifes.
Les Illes Balears varen formar part de la taifa de Dènia (València), i tengueren un breu període d'independència durant la taifa de Mallorca.
En aquesta etapa es convertiren en un gran centre d'activitat artesana i agrícola. La ciutat més important era Madina Mayurqa (Palma)
El palau de l'Almudaina el varen construir els musulmans com una
fortalesa defensiva.
LA CONQUESTA CRISTIANA
Al segle XIII (l'any 1229), el rei de la Corona d'Aragó Jaume I, conquistà Mallorca i Eivissa, que passaren a formar part d'questa corona.
Al final del segle XIII, les Illes Balears, amb en seu fill Jaume II (1276), es varen convertir en un regne independent, el regne de Mallorca. Va ser una època d'esplendor en què s'hi fundaren ciutats i es varen construir magnífics edificis gòtics com la Llonja i la Seu.
Al segle XIV Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, va derrotar el darrer rei de Mallorca, Jaume III, i va tornar incorporar les Illes Balears a la Corona d'Aragó.
Al segle XIII (l'any 1229), el rei de la Corona d'Aragó Jaume I, conquistà Mallorca i Eivissa, que passaren a formar part d'questa corona.
Al final del segle XIII, les Illes Balears, amb en seu fill Jaume II (1276), es varen convertir en un regne independent, el regne de Mallorca. Va ser una època d'esplendor en què s'hi fundaren ciutats i es varen construir magnífics edificis gòtics com la Llonja i la Seu.
Al segle XIV Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, va derrotar el darrer rei de Mallorca, Jaume III, i va tornar incorporar les Illes Balears a la Corona d'Aragó.
La Seu de Mallorca, l'edifici gòtic més
important de les Illes Balears, va ser
construïda al segle XIV.