QUADERN DE CAMP

QUADERN DE CAMP

En què consistirà el nostre Quadern de camp?

Material: una llibreta o plagueta preferentment tamany petita. Pot esser una que ja tenguem usada i simplement li llevam les pàgines que no ens serveixen.

Com ho farem?: consisteix  en escriure lo que hem vist (observació i descripció) en les sortides, excursions, caminades...

Hem d'observar i fixar-nos en la fauna (aucells, mamífers, rèptils, aràcnids...) i en la flora  (arbres, arbusts, plantes...), també paisatges... i els experiments dins classe o a ca nostra.

1. 
   
   Dia:
2. 
   
   Hora:
3. 
   
   Lloc:
4. 
   
   Descripció: (de la activitat, experimentació, observació...)
5. 
   
   Dibuix 
   

POBLACIÓ I ECONOMIA DE LES ILLES BALEARS

QUÈ ÉS LA DENSITAT DE POBLACIÓ?

La densitat de població serveix per conèixer quants habitants viuen en un quilòmetre quadrat de superfície.

Per calcular la densitat de població d'un territori (un poble, una ciutat , un país...) dividim el nº d'habitants per la superfície. La densitat de població s'expressa en habitants per quilòmetre quadrat. (h./km2)

densitat de població= nº habitants/km2

nº habitants Illes Balears = 11030.650       superfície= 4.992 km2

QUÈ ÉS UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ?

La piràmide de població és un gràfic que represenhta la distribució de la població, segons l'edat i el sexe, d'un indret (ciutat, comunitat autònoma, país...) en un moment determinat.

Com és una piràide de població?

A l'eix vertical de la piràmide hi ha representats els grups d'edat en trams de cinc anys.

A l'eix horitzontal hi ha representades les dades de població d'homes i dones en xifres absolutes (milers, milions...) o en percentatges (%) sobre la població total.

El lloc i l'any que hi ha representats a la piràmide s'indica al títol.

Per què serveix una piràmide de població?

A partir de la lectura d'una piràmide podem conèixer les característiques de la població del lloc que hi ha representat.

Així, per exemple, podem conèixer el nombre de naixements de nins i nines; si hi ha molta població adulta o poca i també el nombre de persones grans.

EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

La població d'un lloc creix quan el nombre de naixements és més elevat que el nombre de defuncions. També quan augmenten els immigrants (gent que arriba) a diferència dels emigrants (gent que se'n va).

Evolució de la població a les Illes Balears.

Les causes principals del creixement de la nostra població són:

1. Una mortalitat baixa i l'augment de l'esperança de vida.
2. L'arribada d'immigració d'origen estranger.
3. L'augment del nombre de naixements, en els darrers anys.

POBLACIÓ ACTIVA I NO ACTIVA

La població activa és la que fa o cerca una feina remunerada a qualsevol dels sectors econòmics (primari, secundari, terciari). Aquesta població pot estar ocupada (si treballa) o desocupada (població en atur).

La població no activa és la que no té una feina remunerada (infants, jubilats, discapacitats, mestresses de casa i estudiants).

EL CLIMA, LA VEGETACIÓ I LA FAUNA DE LES ILLES B

                                                                VEGETACIÓ

A LA PLANA

                                                                             PI BLANC

PI BLANC

                                                                              PI VER

                                                                             

                                                                        SAVINA

 CIPREL O XIPRELL

 MATA LLENTRISCLERA

 MATA LLENTRISCLERA

 ESTEPA BLANCA

 ESTEPA LLIMONENCA

 CÀRRITX

 ULLASTRE

 ULLASTRE AMB EL SEU FRUIT (OLIVÓ)

ALADERN DE FULLA ESTRETA

 ALZINA BORDA

                         A LA COSTA

 BOVA

 CANYET 

 CARDS MARINS

 LLIRIS D'ARENA

 SAVINES  O SIVINES

 TAMARELL EN FLOR

 TAMARELL

 GARBALLONS

 FONOLL MARÍ

 ROMANÍ

 ROMANÍ FLORIT

CAMAMIL·LA



SERRA DE TRAMUNTANA

 ALZINA

 PI BLANC

 OLIVERA

ARGELAGA

ARGELAGUES FLORIDES

EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS

Tema 1       EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS

    


Les Illes Balears estan situades al mar Mediterani,a la part oriental de la Península Ibèrica. La formen les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i altres illots. La superfície de l'arxipèlag és de 4992 km2. Hi predomina la plana sobre la muntanya.

TIPUS DE RELLEU

1. 
   
   Les muntanyes : en general són poc altes. Les més altes es troben a Mallorca, a la Serra de Tramuntana.
2. 
   
   La plana: que és el relleu predominant. La plana més gran és Es Pla, a Mallorca.
3. 
   
   El litoral: s'alternen les costes altes amb les costes baixes.
   
   

LES ZONES MUNTANYOSES

Mallorca

La Serra de Tramuntana és la unitat fde relleu més important de l'arxipèlag. Allà hi trobam els cims més alts com el Puig Major (1445 m). Els seus pobles són petits hi també hi ha cases aïllades.

Les Serres de Llevant s'estenen per la costa sud-est i estan formades per puigs amb pendents suaus. L'elevació més important és Son Morell (562m)

Menorca

Al nord de Menorca es troba l'única elevació important, el Toro (358m)

Eivissa i Formentera
A Eivissa hi destaquen: Ets Amunts, al nord amb Sa Torreta (416m) i la Serra Grossa, al sud-oest amb sa Talaiassa (476m).

Formentera és, pràcticament, plana. L'altiplà de la Mola (192m) és el punt més elevat.

ELS TORRENTS

A les Illes Balears les aigües provenen dels torrents, cursos d'aigua superficials que neixen a les zones muntanyoses.

A Eivissa, el riu de Santa Eulària és l'únic curs d'aigua permanent de les Balears. Els torrents més importants són el de Muro, sa Riera, el Torrent Gros i el de Pareis.

LES PLANES

Les planes són grans extensions de terreny on les elevacions són de mínima importància.

Plana de Mallorca.

Entre la Serra de Tramuntana i Serres de Llevant.

Planes de Menorca.

Regió de Migjorn.

Planes d'Eivissa i Formentera.

Sant Antoni de Portmany i Santa Eulària. Formentera és tota plana exceptuant la Mola

Les marines.

Són planes que donen a la mar.

Mallorca: (marina de Llucmajor, marina de Llevant i sa Marineta)

Menorca: (marina d'Alaior)

LES COSTES

Costes altes. 
Es formen en aquells llocs on les muntanyes arriben fins aq la mar. Nord i oest de cada illa. Són costes de difícil accés (penya-segats, platges, cales i badies).

Costes baixes.

Formen platges llargues, però també hi ha cales. De vegades s´hi formen embassaments, estanys i aiguamolls. També hi ha albuferes i salines.

LA VIDA A LES ZONES DE COSTA

Aquestes zones reuneixen un gran nombre d'activitats econòmiques: agricultura, ramaderia, pesca, indústria i sobretot les que estan relacionades amb el turisme.