lunes, 8 de noviembre de 2010

Tema 6.(GENER) 5è PRIMÀRIA. ELS CELTES, ELS IBERS I ELS ROMANS.

ELS POBLES PREROMANS: ELS CELTES

Al llarg del primer mil·leni a. C. al nord i centre de la Península Ibèrica hi vivien pobles d'origen celta, procedents del centre d'Europa.
Vivien en poblats emmurallats, anomenats castres. Es dedicaven a la ramaderia, però també practicaven una agricultura basada en cereals.
Així mateix elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. Dominaven la metal·lúrgia i fabricaven eines i armes de bronze i de ferro.
No coneixien l'escriptura ni la moneda.

Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també varen ser un poble que va destacar en l'art de l'orfebreria (bracelets i collarets) i de la forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Eren famosos en la construcción de carros.



LA VIDA EN UN POBLAT CELTA


OBJECTES D'ORIGEN CELTA


ELS IBERS

El litoral mediterrani i el sud peninsular estaven habitats per pobles ibers. Vivien de l'agricultura i de la ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart.

Els poblats estaven emmurallats i situats en petites elevacions del terreny.

Coneixien el ferro i varen servir el torn per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria i d'armes. Varen comerciar i varen encunyar moneda. Crearen un sistema d'escriptura propi.

Varen difondre l'ús de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitjà de la salaó.

Ritual funerari iber.
Els ibers incineraven els seus difunts. La incineració es feia en un lloc específic: la necròpolis.





Hispània, província romana


LA CONQUESTA ROMANA

Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç mediterrrani. Els seus rivals eren els carteginesos.



Amb l'objectiu de dominar la Península i apoderar-se de les seves riqueses, els romans varen desembarcar a Emporion (Empúries), l'any 218 a. C.



La conquesta romana de la Península durà més de dos-cents anys i es va desenvolupar en tres fases:
  • El litoral mediterrani. (derrotaren els carteginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
  •  La Meseta. (va ser una conquesta llarga).
  • La cornisa cantàbrica. (el seu domini es va completar l'any 19 a. C.

LA ROMANITZACIÓ

Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.

Els pobles ibers i celtes varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d'adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització.

Per conquerir un gran imperi, Roma se serví de les legions. Cada legió estava formada per un 5.000 soldats d'infanteria i centenars de genets.


La vida a les ciutats


LES ACTIVITATS URBANES

Les ciutats eren el centre de la vida social, económica, política i cultural del món romà.


COM ERA UNA CIUTAT ROMANA

Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae).
Al centre urbà hi havia el forum, que era una gran plaça envoltada (d'edificis públics, temples i comerços). La ciutat disposava de termes, amfiteatreteatrecirc. També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triumf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.

A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus. Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d'una altra persona.




La vida al camp


LES VIL·LES ROMANES


La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp.

Les explotacions agrícoles s'organitzaven al voltant de grans cases anomenades vil·les.

Una vil·la comprenia un conjunt d'edificacions i els camps dels voltants.



LES ACTIVITATS AGRÍCOLES

Els romans varen millorar les tècniques agrícoles dels celtes i dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.

Els conreus més importants a Hispània eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres.

Hispània tenia una agricultura molt rica i exportava blat, llana, espart, oli d'oliva, vi i garum (salsa de peix)

LA MINERIA I EL COMERÇ

Una bona part de la península Ibèrica va ser un centre miner important, gràcies a l'enorme quantitat de recursos que tenia. Hispània exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.

Els romans també fomentaren el comerç de productes agrícoles i artesans.

Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).




La religió romana i el cristianisme


LA RELIGIÓ DELS ROMANS

Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus).
Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno.
També veneraven déus protectors de la família (lars) i els dedicaven un altar a cada casa.
L'emperador romà era adorat com si fos un déu.

  
ELS ORIGENS DEL CRISTIANISME

El cristianisme va néixer a Palestina, habitada pel poble jueu.
Els jueus conservaven una religió pròpia, el judaisme que afirmava l'existència d'un únic déu (Jahvè) i esperaven l'arribada d'un salvador (el Messies). Era una religió monoteista.
En temps de l'emperador August (segle I a.C.), al poble de Betlem, hi va néixer Jesús, fill de Josep i Maria.
Als 30 anys, Jesus de Natzaret començà a predicar un nou missatge religiós i alguns jueus el varen reconèixer com el Messies, el Fill de Déu.
La seva doctrina, el cristianisme, prometia la salvació eterna a tots els homes i dones de bona voluntat que practicassin l'amor a Déu i al proïsme. També recomanava perdonar les ofenses i viure humilment, renunciants als béns materials.
Jesús va morir crucificat quan tenia 33 anys, perquè ni les autoritats romanes ni les jueves no acceptaven lo que predicava.
Els seus seguidors varen ser perseguits i qualquns també varen morir crucificats.


L'EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME

Després de la mort de Jesús, els apòstols (els  seguidors de Jesús), varen difondre el cristianisme per tot l'imperi. A finals del segle I d.C. el cristianisme ja havia arribat a Hispània.

Els primers cristians varen ser perseguits i martiritzats.

Al segle IV, l'emperador Constantí va autoritzar el cristianisme i, al cap d'uns quants d'anys, es va convertir en la religió oficial de l'imperi.





PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA


Pàg. 85 del llibre Per contestar (1-2-3-5)


Pàg. 87 del llibre Per contestar (1-2-3-4)


Pàg. 88 del llibre Per contestar (1-2)


Pàg. 93 del llibre Per contestar (1-2-3-5)


Pàg. 96 Completa el resum



Practica competències bàsiques.

Pàg. 98-99  Exercicis (1-2-3-4)

lunes, 18 de octubre de 2010

TEMA 4 LA POBLACIÓ ESPANYOLA 6è Primària

LA POBLACIÓ ESPANYOLA

Espanya té uns 46 milions d'habitants. Aquesta població es distribueix de manera molt irregular al territori. A més, la població espanyola és majoritàriament urbana (viu en ciutats).

Característiques de la població espanyola.

LA NATALITAT

El creixement de la població és alt quan el nº de naixements és molt superior al de defuncions. I és baix quan disminueix el nº de naixements. Al nostre país la natalitat és baixa. Els motius són:

  • Incorporació de la dona al treball.
  • Retard de l'edat de matrimoni i maternitat.
  • Desig de garantir als fills l'educació i bones condicions de vida.
  • Habitatges poc espaiosos.
Els darrers anys, però, la població torna a créixer, en gran part per l'arribada de la població immigrant i per l'augment de naixements entre aquesta població.

LA MORTALITAT

La mortalitat de la població espanyola  va baixar, al llarg del segle XX, gràcies a una millor alimentació, sanitat i desenvolupament econòmic.
També  és  molt important la disminució de la mortalitat infantil (esment i alimentació dels nadons i millorament dels parts).

L'ESPERANÇA DE VIDA

Anomenam esperança de vida a la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona.
La disminució de la mortalitat infantil i l'augment del nombre d'anys de vida de les persones ha afavorit que l'esperança de vida sigui cada vegada més gran.
La disminució de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida han generat un envelliment de la població espanyola.

El nombre d'habitants.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

La població espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX.
Des del començament del  segle XXI, s'ha anat produint un període de creixement. Així, entre els anys 2000 i 2008, la població s'ha incrementat en gairebé 6 milions de persones.
Actualment, Espanya té més de 46 milions d'habitants.




LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA

Espanya s'ha convertit en un país receptor d'immigrants.
Espanya és actualment, el país de la Unió Europea que rep un nombre más gran d'immigrants.

La població espanyola i el treball.

LA  POBLACIÓ ACTIVA

Anomenam població activa a la que té una ocupació remunerada o que cerca feina. És a dir, formen part de la població activa tant les persones que treballen com les que estan en atur.

ELS SECTORS D'ACTIVITAT

Només el 4% de la població activa fa feina al sector primari. Destaquen les activitats agràries; la pesca també ocupa molt poca població.
Dins el sector secundari el 13,3 % de la població activa està ocupat en la indústria i el 13,1 %  en la construcció.
Actualment, el 69,6 % de la població activa espanyola treballa al sector terciari. Destaquen el turisme, el comerç i els servicis públics (sanitat, educació, funcionaris...).

Aquestes dades canvien constantment.

POBLACIÓ NO ACTIVA

La població no activa és aquella població de més de 16 anys que no poden treballar o que no fan una activitat remunerada: (estudiants, mestresses de casa, jubilats i persones amb discapacitats determinades).


EXERCICIS

PER CONTESTAR

Pàg. 69 (1-2-3-4)
Pàg.71 (3-4)
Pàg.73 Per observar  (1-2-3-4)
Pàg. 75 (1-4)
Pàg. 76 Completa un resum
Pàg. 77 Elabora una enquesta de població

Practica competències bàsiques:

Pàg. 78 (1)
Pàg. 79 (3-4)

viernes, 15 de octubre de 2010

TEMA 3 CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA 6è





PREGUNTES PER CONTESTAR AL TEU QUADERN

Per interpretar:  Pàg. 48 (1-2-3)
Per contestar:     Pàg. 49 (1-2-3)
                             Pàg. 51 (1-2-3)
                             Pàg. 53 (1-2)
                             Pàg. 55 (1-2)
                             Pàg. 57 (1-2)
                             Pàg. 59 (1-2)
                             Pàg 61 (1-2)

Completa el resum: Pàg 62

Practica competències bàsiques:   Pàg. 64 (1-2-3)
                                                          Pàg. 65 (4-5)








miércoles, 29 de septiembre de 2010

PREHISTÒRIA ILLES BALEARS












                                                    






domingo, 5 de septiembre de 2010

MEDI 5è NOVEMBRE-DESEMBRE TEMA 4 (tema 5 llibre). LA HISTÒRIA I LES SEVES ETAPES. LA PREHISTÒRIA (ELS PRIMERS POBLADORS)

LA HISTÒRIA

La història és l'estudi dels fets del passat i de l'evolució de les formes de vida de l'humanitat des dels seus orígens fins als nostres dies. Ens explica com vivien els homes i dones del passat.

EL PAS DEL TEMPS

Mesura del temps històric:
  
      anys
      dècades (10 anys)
      segles (100 anys)
      mil·lenis (1000 anys)

Els anys s'expressen amb números aràbics (1,2,3...). En canvi, els segles i els mil·lenis amb números romans (I, II, III, IV, V...)

LA CRONOLOGIA

Anomenam cronologia a l'estudi de les dates i les etapes del passat.
A la nostra cultura, els fets i esdeveniments es daten a partir del naixement de Crist.

Si els fets varen passar abans del naixement de Crist, escrivim les lletres a.C, i si són posteriors, escrivim d.C.

LES FONTS HISTÒRIQUES

Per conèixer els fets i esdeveniments històrics necessitam documents o testimonis que ens informin sobre com es vivia en el passat. Aquests materials constitueixen les fonts històriques.

Les fonts històriques poden ser:

     escrites
     orals
     materials
     gràfiques


                                



                                 


PALEOLÍTIC

ELS PRIMERS POBLADORS

El Paleolític comença amb l'aparició dels primers éssers humans a la Terra, ara fa més de dos milions d'anys, i s'acaba amb el descobriment de l'agricultura (8000 a. C).

L'OBTENCIÓ DELS ALIMENTS
S'alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i de plantes silvestres.
Dels animals n'obtenien la carn per menjar i tendons per fer-ne cordes i també pells per vestir-se.
Varen aprendre a fabricar diversos tipus d'eines: llances, fletxes, agulles, arpons..., que elaboraven amb pedres, ossos i banyes d'animals.

LA VIDA DELS CAÇADORS

Els homes i dones del Paleolític no tenien un habitatge fix; eren nòmades.
S'instal·laven en campaments a l'aire lliure i construien cabanes amb troncs i pells d'animals. Cercaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves.
Amb el temps varen dominar el foc.

L'ART RUPESTRE

Els homes de la Prehistòria feien pintures i gravats a les parets de les coves i balmes que són conegudes com art rupestre.

L'ART RUPESTRE A LA PENÍNSULA IBÈRICA.

A la zona cantàbrica (Astúries, Cantabria i País Basc) s'hi han trobat més de dues-centes coves amb pintures a les roques.
Moltes d'aquestes pintures representen animals aïllats, pintats amb colors vius al sostre de la cova.




A la zona llevantina (destaquen les de Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). A diferència de les pintures del Cantàbric, aquestes es troben a balmes. Hi apareixen representacions d'homes i dones en escenes de caça, dansa recolecció...



Per a fer aquestes pintures  (zona cantàbrica i llevantina) utilitzaven colors molt vius, que extreien dels minerals i que mesclaven amb greix d'animals.



NEOLÍTIC


ELS PRIMERS PRODUCTORS D'ALIMENTS

Els homes i dones varen aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Per primera vegada els éssers humans començaren a produir aliments. Amb aquests avenços comença una nova etapa: el Neolític.

L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA

Els cereals i els llegums són les primeres plantes que varen conrear. El ca és un dels primers animals que varen domesticar. Més tard varen criar cabres, ovelles i porcs.

Amb les noves tasques va sorgir la necessitat de fabricar noves eines: destrals de pedra polida, falçs per segar i molins de pedra per moldre el gra.

De la necessitat de guardar els aliments, transportar-los i coure'ls en va sorgir la ceràmica.

La invenció del fus per filar i del teler per teixir va permetre l'aprofitament de fibres naturals (llana i lli) per elaborar teixits.

ELS PRIMERS POBLATS

Durant el Neolític, els humans es tornaren sedentaris. Els poblats es situaven a llocs fèrtils al costat dels rius. Estaven formats per cabanes que tenien les parets de fang i fusta i el sostre cobert de canyes i branques.


EDAT DELS METALLS


LA METALÚRGIA

Al final de la Prehistòria, l'ésser humà va aprendre a fer servir el metall. El primer metall que va utilitzar va ser el coure. Més endavant, el bronze (mescla de coure i estany). Finalment treballaren el ferro, mineral molt més abundant.

Per poder modelar els metalls els fonien a temperatures molt elevades i els donaven la forma desitjada utilitzant moltlos de pedra.

                                                      
Aquest procés constitueix la metal·lúrgia.

ARTESANS I COMERCIANTS

L'augment de la producció agrària i el sorgiment de l'artesania varen estimular l'intercanvi de productes: el comerç.
La invenció de la roda i de la vela varen facilitar el transport de mercaderies.

ELS MEGÀLITS

Varen aixecar unes construccions que reben el nom de megàlits perquè estan fetes amb grans blocs de pedra.

  • menhir: una gran pedra clavada verticalment en terra.
                                   


  • dolmen: construït per pedres verticals que sostenen unes grans lloses cobertes per un túmul.
                                                                         
                                  



  • cromlec: conjunt de pedres dretes que fan un cercle.

                                                                          
                                   




PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA

Pàg. 71 del llibre  Per contestar  (1-2-3-4)
Pàg. 73 del llibre  Per contestar  (1-2-3)
Pàg. 75 del llibre  Per contestar  (1-2-4)
Pàg. 77 del llibre  Per contestar  (1-2-3-4)
Pàg. 78 Completa el resum

Practica competències bàsiques.

Pàg. 80 i 81. Exercicis (1-2-4)