lunes, 21 de marzo de 2011

TEMA 10 5è. ELS ANIMALS





TEMA 9 (5è PRIMÀRIA) ELS ÉSSERS VIUS

Característiques dels éssers vius.

Els éssers vius, també anomenats organismes, es distingeixen dels altres éssers per:

  • El seu cos té una organització molt complicada.
  • Són éssers actius, i les accions que fan compleixen una funció (continuar existint o reproduir-se).
Per això les activitats que fan els éssers vius també reben el nom de funcions vitals.

LES FUNCIONS VITALS PRINCIPALS

  1. Nutrició o alimentació: tots els éssers vius necessiten aliments per créixer i per obtenir energia.
  2. Respiració: tots els éssers vius respiren (combinen l'oxigen amb els aliments).
  3. Reproducció: tots els éssers vius es reprodueixen.
  4. Creixement: tots els éssers vius creixen.
  5. Relació: els éssers vius responen als canvis que es produeixen al seu voltant.
Moltes d'aquestes respostes són moviments del cos o d'una part del cos.

LA SENSIBILITAT DELS ÉSSERS VIUS

Els éssers vius són sensibles: cadascun dels canvis de l'ambient que provoca una resposta en els éssers vius s'anomena estímul. (pot ser positiu o negatiu).

ÉSSERS ACTIUS I ÉSSERS VIUS

EEls éssers poden ser inerts(no tenen vida) o vius.

  1. Els éssers inerts no fan cap activitat. (roca, nigul).
  2. Els éssers vius són éssers actius: neixen, es nodreixen, respiren, es relacionen, es reprodueixen, creixen i es moren.
Però no tots els éssers actius són éssers vius, és a dir, hi ha éssers o objectes que tenen activitat però que no fan les funcions vitals (alimentació, respiració...)=una espelma, un ordinador...


Les cèl·lules.

QUÈ SÓN LES CEL·LULES?

Tots els éssers vius estan formats per uns components molt petits: les cèl·lules.

Alguns éssers vius estan formats per una sola cèl·lula (unicel·lulars), però la majoria en tenen moltes més (pluricel·lulars): el nostre cos, per exemple, el formen uns 10 bilions de cèl·lules.

COM SÓN LES CEL·LULES?

Les cèl·lules són tan petites que només es poden veure amb un microscopi.

Les cèl·lules presenten formes molt diferents; n'hi ha de redones, allargades, forma de polígon, etc.



Totes les cèl·lules tenen la mateixa estructura:

  • Una membrana cel·lular: membrana finíssima que envolta al citoplasma.

  • Citoplasma: material gelatinós.

  • El nucli: cos arrodonit que es troba a l'interior del citoplasma i que dirigeix totes les activitats de la cèl·lula.




Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars

ELS ORGANISMES UNICEL·LULARS


Molts éssers vius estan formats per una sola cèl·lula. S'anomenen unicel·lulars.
Cada organisme unicel·lular viu de manera independent, és a dir: és capaç de realitzar per si mateix totes les funcions vitals.
Alguns són capaços de fabricar el seu propi aliment, igual que les plantes, però la majoria s'alimenten d'altres éssers vius. N'hi ha que provoquen malalties, d'altres són beneficiosos.


ELS MICROBIS


Éls ésser vius que són tan petits que només es poden veure amb un microscopi s'anomenen microbis o microorganismes.

Tots els organismes unicel·lulars són microbis.

Un grup molt especial de microbis és el dels virus. Són éssers molt més petits que una cèl·lula, i ni s'alimenten ni es mouen; només són capaços de reproduir-se.

Tots els virus són paràsits.


ElS ORGANISMES PLURICEL·LULARS

Els éssers vius, com les plantes i animals estan formats per moltes de cèl·lules i s'anomenen pluricel·lulars.

Totes aquestes cèl·lules necesiten estar juntes i cooperar entre si per sobreviure.


Els teixits biològics

Les cèl·lules que tenen una forma i una funció semblant s'apleguen en grups anomenats teixits biològics.
Exemples: el teixit epitelial (la pell), el teixit muscular (els músculs)...


Els òrgans i els sistemes d'òrgans

Els teixits s'agrupen per formar òrgans.

Un òrgan és una porció del cos que està formada per una agrupació de teixits que fa una funció determinada. El cor, els pulmons, l'estómac... són exemples d'òrgans.

Els diversos òrgans s'agrupen en sistemes o aparells, per a dur a terme funcions conjuntes.
L'aparell digestiu i el sistema nirviós són sistemes d'òrgans.










PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA


Pàg. 133 del llibre Per contestar (1-2-3)+ 1-2-3 (per observar. 

Pàg. 134 del llibre Per observar (1-2)

Pàg. 135 del llibre Per contestar (1-2-3-4)

Pàg. 137 del llibre Per contestar (1-2-3-4)



PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Pàg. 142-143 Exercicis (1-2-3-4-5)


martes, 1 de marzo de 2011

TEMA 8 (FEBRER) 5è PRIMÀRIA.ILLES BALEARS: ELS ROMANS I L'EDAT MITJANA

La nostra terra en temps del romans.

LES BALEÀRIDES I LES PITÜSES

Al primer mil·leni a.C. , les terres de les actuals Illes Balears estaven dividides en dues zones culturals: les Baleàrides (Mallorca i Menorca i les Pitiüses (Eivissa i Formentera).
En la cultura talaiòtica, els homes eren un guerrers molt apreciats. Utilitzaven la passetja amb molta destresa.
Devers el segle VII a.C. Ibusim (Eivissa) va ser colonitzada pels cartaginesos, que la varen convertir en un centre comercial important.


                               Els mallorquins foren molt hàbils en l'ús de
                               la passetja, lluitant contra els romans.
                                                             Dibuix: Tomàs Garau





LA CONQUESTA ROMANA

Al final del segle II a.C., (any 123 a.C.), els romans, comandats per Quint Cecilius Metel·lus, varen conquerir les Illes de Mallorca i Menorca, que reberen el nom d'Insula Maior (Mallorca) i d'Insula Minor  (Menorca). Posteriorment varen conquerir Eivissa (Ebussus) i Formentera (Frumentaria).
El nostre arxipèlag, que primer va formar part de la província Tarraconensis, es convertí en una nova província de l'Imperi Romà: la Baleàrica.






LA ROMANITZACIÓ

Els romans fundaren algunes ciutats, com Pollentia (a Alcúdia), d'altres emplaçaments es varen refundar de poblats pre-romans com Palma (Palma de Mallorca), Mago (Maó) i Iamno (Ciutadella) i altres.
També hi varen construir calçades (camins empedrats), que comunicaven les ciutats dins les illes, com la que anava de Maó a Ciutadella.

La nostra terra a l'Edat Mitjana.


L'OCUPACIÓ MUSULMANA

L'any 902 els musulmans varen ocupar les Illes Balears, que varen restar incorporades a Al-Ándalus durant més de tres segles.
Al començament del segle XI el Califat de Còrdova es va dividir en nombrosos regnes independents, anomenats regnes de taifes.
Les Illes Balears varen formar part de la taifa de Dènia (València), i tengueren un breu període d'independència durant la taifa de Mallorca.
En aquesta etapa es convertiren en un gran centre d'activitat artesana i agrícola. La ciutat més important era Madina Mayurqa (Palma)


       El palau de l'Almudaina el varen construir els musulmans com una
         fortalesa defensiva.







LA CONQUESTA CRISTIANA


Al segle XIII (l'any 1229), el rei de la Corona d'Aragó Jaume I, conquistà Mallorca i Eivissa, que passaren a formar part d'questa corona.
Al final del segle XIII, les Illes Balears, amb en seu fill Jaume II (1276), es varen convertir en un regne independent, el regne de Mallorca. Va ser una època d'esplendor en què s'hi fundaren ciutats i es varen construir magnífics edificis gòtics com la Llonja i la Seu.
Al segle XIV Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, va derrotar el darrer rei de Mallorca, Jaume III, i va tornar incorporar les Illes Balears a la Corona d'Aragó.

                       La Seu de Mallorca, l'edifici gòtic més
                              important de les Illes Balears, va ser
                              construïda al segle XIV.




PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA

Pàg. 124 del llibre Per contestar (1-2-3)

Pàg. 125 del llibre Per observar (1-2)

Pàg. 126 del llibre Per contestar (1-2-3-4)


Practica competències bàsiques.

Pàg. 128-129 Exercicis (3-4-5-6)





miércoles, 19 de enero de 2011

TEMA 7 (FEBRER) 5è PRIMÀRIA. L' ÈPOCA DELS CASTELLS - EDAT MITJANA

La Península Ibèrica a l'Edat Mitjana

Al final del segle V diversos pobles procedents del nord i de l'est d'Europa varen ocupar l'Imperi Romà. La desaparició d'aquest imperi assenyala el pas de l'edat Antiga a l'Edat Mitjana.

ELS VISIGOTS VAREN CONQUERIR HISPÀNIA

Els visigots, es varen instal·lar a Hispània el segle VI. El regne visigot va durar 200 anys, unificant la major part del territori peninsular amb:
. unes mateixes lleis 
. una mateixa religió, el cristianisme.
Toledo va ser la seva capital.


LA INVASIÓ MUSULMANA: AL-ANDALUS

L'any 711, un exèrcit musulmà va envair la Península Ibèrica i derrotà els visigots. Ocuparen la major part del territori que anomenaren Al-Andalus.
La presència islàmica es va allargar fins el 1492, en què va ser conquerit el regne de Granada pels Reis Catòlics.

LA FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS

Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la Península, que no havia estat ocupat pels musulmans, hi varen anar creant regnes i comtats independents:
. el regne asturlleonès
. el comtat de Castella
. el regne de Pamplona
. comtat d'Aragó
. comtats catalans.

Aquests regnes i contats varen dur a terme una expansió territorial cap al sud peninsular. Tenien com objectiu conquistar les terres musulmanes d'Al-Andalus.



Al segle XIV s'havien format al territori de la Península Ibèrica quatre grans regnes cristians:

. Corona de Castella
. Corona d'Aragó
. Regne de Navarra
. Regne de Portugal



Al-Andalus

EL CALIFAT DE CÒRDOVA

Els primers anys, Al-Andalus depenia del califat de Bagdad.
Poc a poc la majoria dels habitants d'Al-Andalus varen adoptar la religió islàmica, l'idioma àrab i els costums dels musulmans.
El segle X(929) es creà el califat de Còrdova, que arribà a ser un estat independent. El califa n'era la màxima autoritat política i religiosa.

LA CIUTAT I EL CAMP

La societat andalusina era fonamentalment urbana. Les ciutats estaven envoltades de muralles i solien tenir una alcassaba, un alcàsser i unes quantes mesquites. El centre de la ciutat era la medina, on vivien els artesans i comerciants
Els intercanvis de productes es feien al soc (mercat)
Els andalusins crearen nous sistemes de regadiu(aljubs, sèquies i sínies) i varen introduir nous conreus d'arbres fruiters (tarongers, llimoneres) i a l'hort (albergínies, carxofes) i també l'arròs i la canya de sucre.


UN GRAN DESENVOLUPAMENT ARTÍSTIC I CULTURAL.

La cultura àrab va ser una de les més avançades de l'època medieval. N'hem heretat, a través d'Al-Andalus, el paper, la numeració aràbiga i la pólvora.
Al-Andalus va ser un gran centre cultural (es practicava la medicina, s'estudiava filosofia, astronomia i altres ciències).
Una de les figures més importants va ser Averrois,(filòsof, metge, matemàtic i astrònom) que va viure a Còrdova al segle XII.





Els nobles

 LA SOCIETAT FEUDAL

Durant l'Edat Mitjana, als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica hi havia una societat de tipus feudal.
Al lloc més alt de la societat s'hi situava el rei, que era la màxima autoritat. Per davall hi havia tres estaments:
  • Els nobles, encarregats de fer la guerra.
  • Els monjos, dedicats a l'oració, a la lectura, a l'escriptura i a la còpia de llibres.
  • Els pagesos, que treballaven la terra.
Els nobles i monjos eren els estaments privilegiats de la societat.


SENYORS I CAVALLERS

Els nobles havien de jurar fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus) i així  es convertien en senyors feudals. Vivien en un castell i s'envoltaven de cavallers, que els oferien els seus servicis militars a canvi de terres.
Les terres dels feus les treballaven pagesos lliures (podien ser propietaris de les seves terres) i els serfs (pagesos que no eren propietaris ni tenien llibertat personal). Tant els pagesos lliures com els serfs depenien del senyor feudal i havien de pagar-li imposts a canvi de protecció.

Els senyors feudals tenien tres diversions favorites: els torneigs, la cacera de cérvols i les grans menjades.

Els castells estaven emmurallats, tenien torres de defensa i, sovint, un fossat. A la torre de l'homenatge hi vivien el senyor i la seva família i s'hi rebien els cavallers i els convidats.




Els monjos

ELS MONESTIRS

Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu: eren els monjos i les monges, que es retiraven a un monestir. Un abat o una abadessa dirigien el monestir.

LA VIDA DELS MONJOS

Havien de dur hàbit i seguir normes i horaris molt estrictes. Les tasques diàries dels monjos es repartien entre l'oració, el treball i l'estudi.
Uns  que es dedicaven a l'estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca (monjos copistes) o ensenyar a llegir i escriure.

Totes les edificacions del monestir es construïen al voltant de l'església. La part principal del monestir era el claustre, on els monjos llegien i resaven en silenci.




Els pagesos

LES TASQUES DEL CAMP

A l'Edat Mitjana, la majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear la terra i a tenir esment del bestiar.
Bàsicament conreaven cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes,ciurons i pèsols/xítxeros/estiragassons).
La producció agrícola resultava escassa, perquè les eines del camp eren rudimentàries i perquè gairebé no utilitzaven adobs.

ELS POBLES PAGESOS

La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en llogarets (pobles molt petits) i en granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor feudal o a l'abat (imposts).

LA VIDA DELS PAGESOS

Els pagesos es feien ells mateixos totes les coses que necessitaven: habitatges, eines del camp i vestits.
Les males collites eren freqüents i els pagesos passaven fam i patien malalties terribles con la pesta, que causaven una gran mortandat.

Menjaven molt poca carn, i quasi sempre era de porc.





La ciutat medieval

L'ORIGEN DE LA CIUTAT MEDIEVAL

A partir dels segles XI i XII les tècniques agrícoles varen millorar molt. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se'n fundaren de noves.
Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils.

COM EREN LES CIUTATS?

Estaven envoltades de muralles, amb portes fortificades que donaven sortida a l'exterior. A l'interior hi havia molts habitatges. Les cases estaven unides les unes a les altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la plaça hi solia haver els edificis més importants: l'església, el palau, l'ajuntament i l'hospital.

ELS ARTESANS I ELS GREMIS

A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) que treballaven als tallers, on elaboraven i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era l'únic que podia tenir un taller. Els altres eren oficials i aprenents que estaven a les seves ordes.
Els artesans s'agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes. (Per exemple el gremi de fusters).


Eglésies i catedrals

ART ROMÀNIC

Durant els segles XI i XII, a l'Europa cristiana es construïren nombroses esglésies amb un mateix estil: el romànic.
Construccions de pedra d'aspecte molt massís, murs gruixats, poques finestres i un campanar. Frontis decorat amb relleus i escultures.
Les parets interiors eren plenes de pintures murals representant la vida de Jesús i altres escenes religioses amb la finalitat d'explicar la Biblia al poble.




ART GÒTIC

Durant els segles XIII, XIV i XV es varen construir esglésies i catedrals amb un nou estil: el gòtic.
Els murs eren més alts i prims i amb amplis finestrals. Eren esglésies esveltes i clares. Frontis decorat amb escultures i relleus.
A diferència del romànic els murs interior no tenien pintures murals. La decoració se centrava en el finestrals, adornats amb vitralls de colors que representaven imatges religioses.
Moltes catedrals gòtiques tenien una gran rosassa per la qual penetrava la llum exterior.







PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA



Pàg. 103 del llibre Per contestar (1-2-3-4)

Pàg. 105 del llibre Per contestar (1-2-4-5)


Pàg. 106 del llibre Per contestar (1-2-3-4-5)

Pàg. 108 del llibre Per contestar (1-2-4)

Pàg. 111 del llibre Per contestar (1-2-3-4)

Pàg. 113 del llibre Per contestar (1-2-3-4)



Practica competències bàsiques.


Pàg. 118-119 Exercicis (1-2-3-4-5)