Al final del segle V diversos pobles procedents del nord i de l'est d'Europa varen ocupar l'Imperi Romà. La desaparició d'aquest imperi assenyala el pas de l'edat Antiga a l'Edat Mitjana.
ELS VISIGOTS VAREN CONQUERIR HISPÀNIA
Els visigots, es varen instal·lar a Hispània el segle VI. El regne visigot va durar 200 anys, unificant la major part del territori peninsular amb:
. unes mateixes lleis
. una mateixa religió, el cristianisme.
Toledo va ser la seva capital.
LA INVASIÓ MUSULMANA: AL-ANDALUS
L'any 711, un exèrcit musulmà va envair la Península Ibèrica i derrotà els visigots. Ocuparen la major part del territori que anomenaren Al-Andalus.
La presència islàmica es va allargar fins el 1492, en què va ser conquerit el regne de Granada pels Reis Catòlics.
LA FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS
Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la Península, que no havia estat ocupat pels musulmans, hi varen anar creant regnes i comtats independents:
. el regne asturlleonès
. el comtat de Castella
. el regne de Pamplona
. comtat d'Aragó
. comtats catalans.
Aquests regnes i contats varen dur a terme una expansió territorial cap al sud peninsular. Tenien com objectiu conquistar les terres musulmanes d'Al-Andalus.
Al segle XIV s'havien format al territori de la Península Ibèrica quatre grans regnes cristians:
. Corona de Castella
. Corona d'Aragó. Regne de Navarra
. Regne de Portugal
Al-Andalus
EL CALIFAT DE CÒRDOVA
Els primers anys, Al-Andalus depenia del califat de Bagdad.
Poc a poc la majoria dels habitants d'Al-Andalus varen adoptar la religió islàmica, l'idioma àrab i els costums dels musulmans.
El segle X(929) es creà el califat de Còrdova, que arribà a ser un estat independent. El califa n'era la màxima autoritat política i religiosa.
LA CIUTAT I EL CAMP
La societat andalusina era fonamentalment urbana. Les ciutats estaven envoltades de muralles i solien tenir una alcassaba, un alcàsser i unes quantes mesquites. El centre de la ciutat era la medina, on vivien els artesans i comerciants
Els intercanvis de productes es feien al soc (mercat)
Els andalusins crearen nous sistemes de regadiu(aljubs, sèquies i sínies) i varen introduir nous conreus d'arbres fruiters (tarongers, llimoneres) i a l'hort (albergínies, carxofes) i també l'arròs i la canya de sucre.
UN GRAN DESENVOLUPAMENT ARTÍSTIC I CULTURAL.
La cultura àrab va ser una de les més avançades de l'època medieval. N'hem heretat, a través d'Al-Andalus, el paper, la numeració aràbiga i la pólvora.
Al-Andalus va ser un gran centre cultural (es practicava la medicina, s'estudiava filosofia, astronomia i altres ciències).
Una de les figures més importants va ser Averrois,(filòsof, metge, matemàtic i astrònom) que va viure a Còrdova al segle XII.
Els nobles
LA SOCIETAT FEUDAL
Durant l'Edat Mitjana, als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica hi havia una societat de tipus feudal.
Al lloc més alt de la societat s'hi situava el rei, que era la màxima autoritat. Per davall hi havia tres estaments:
- Els nobles, encarregats de fer la guerra.
- Els monjos, dedicats a l'oració, a la lectura, a l'escriptura i a la còpia de llibres.
- Els pagesos, que treballaven la terra.
Els nobles i monjos eren els estaments privilegiats de la societat.
SENYORS I CAVALLERS
Els nobles havien de jurar fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus) i així es convertien en senyors feudals. Vivien en un castell i s'envoltaven de cavallers, que els oferien els seus servicis militars a canvi de terres.
Les terres dels feus les treballaven pagesos lliures (podien ser propietaris de les seves terres) i els serfs (pagesos que no eren propietaris ni tenien llibertat personal). Tant els pagesos lliures com els serfs depenien del senyor feudal i havien de pagar-li imposts a canvi de protecció.
Els senyors feudals tenien tres diversions favorites: els torneigs, la cacera de cérvols i les grans menjades.
Els castells estaven emmurallats, tenien torres de defensa i, sovint, un fossat. A la torre de l'homenatge hi vivien el senyor i la seva família i s'hi rebien els cavallers i els convidats.
Els monjos
ELS MONESTIRS
Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu: eren els monjos i les monges, que es retiraven a un monestir. Un abat o una abadessa dirigien el monestir.
LA VIDA DELS MONJOS
Havien de dur hàbit i seguir normes i horaris molt estrictes. Les tasques diàries dels monjos es repartien entre l'oració, el treball i l'estudi.
Uns que es dedicaven a l'estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca (monjos copistes) o ensenyar a llegir i escriure.
Totes les edificacions del monestir es construïen al voltant de l'església. La part principal del monestir era el claustre, on els monjos llegien i resaven en silenci.
Els pagesos
LES TASQUES DEL CAMP
A l'Edat Mitjana, la majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear la terra i a tenir esment del bestiar.
Bàsicament conreaven cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes,ciurons i pèsols/xítxeros/estiragassons).
La producció agrícola resultava escassa, perquè les eines del camp eren rudimentàries i perquè gairebé no utilitzaven adobs.
ELS POBLES PAGESOS
La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en llogarets (pobles molt petits) i en granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor feudal o a l'abat (imposts).
LA VIDA DELS PAGESOS
Els pagesos es feien ells mateixos totes les coses que necessitaven: habitatges, eines del camp i vestits.
Les males collites eren freqüents i els pagesos passaven fam i patien malalties terribles con la pesta, que causaven una gran mortandat.
Menjaven molt poca carn, i quasi sempre era de porc.
La ciutat medieval
L'ORIGEN DE LA CIUTAT MEDIEVAL
A partir dels segles XI i XII les tècniques agrícoles varen millorar molt. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se'n fundaren de noves.
Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils.
COM EREN LES CIUTATS?
Estaven envoltades de muralles, amb portes fortificades que donaven sortida a l'exterior. A l'interior hi havia molts habitatges. Les cases estaven unides les unes a les altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la plaça hi solia haver els edificis més importants: l'església, el palau, l'ajuntament i l'hospital.
ELS ARTESANS I ELS GREMIS
A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) que treballaven als tallers, on elaboraven i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era l'únic que podia tenir un taller. Els altres eren oficials i aprenents que estaven a les seves ordes.
Els artesans s'agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes. (Per exemple el gremi de fusters).
Eglésies i catedrals
ART ROMÀNIC
Durant els segles XI i XII, a l'Europa cristiana es construïren nombroses esglésies amb un mateix estil: el romànic.
Construccions de pedra d'aspecte molt massís, murs gruixats, poques finestres i un campanar. Frontis decorat amb relleus i escultures.
Les parets interiors eren plenes de pintures murals representant la vida de Jesús i altres escenes religioses amb la finalitat d'explicar la Biblia al poble.
ART GÒTIC
Durant els segles XIII, XIV i XV es varen construir esglésies i catedrals amb un nou estil: el gòtic.
Els murs eren més alts i prims i amb amplis finestrals. Eren esglésies esveltes i clares. Frontis decorat amb escultures i relleus.
A diferència del romànic els murs interior no tenien pintures murals. La decoració se centrava en el finestrals, adornats amb vitralls de colors que representaven imatges religioses.
Moltes catedrals gòtiques tenien una gran rosassa per la qual penetrava la llum exterior.
