miércoles, 29 de septiembre de 2010

PREHISTÒRIA ILLES BALEARS












                                                    






domingo, 5 de septiembre de 2010

LA HISTÒRIA I LES SEVES ETAPES. LA PREHISTÒRIA (ELS PRIMERS POBLADORS)

LA HISTÒRIA

La història és l'estudi dels fets del passat i de l'evolució de les formes de vida de l'humanitat des dels seus orígens fins als nostres dies. Ens explica com vivien els homes i dones del passat.

EL PAS DEL TEMPS

Mesura del temps històric:
  
      anys
      dècades (10 anys)
      segles (100 anys)
      mil·lenis (1000 anys)

Els anys s'expressen amb números aràbics (1,2,3...). En canvi, els segles i els mil·lenis amb números romans (I, II, III, IV, V...)

LA CRONOLOGIA

Anomenam cronologia a l'estudi de les dates i les etapes del passat.
A la nostra cultura, els fets i esdeveniments es daten a partir del naixement de Crist.

Si els fets varen passar abans del naixement de Crist, escrivim les lletres a.C, i si són posteriors, escrivim d.C.

LES FONTS HISTÒRIQUES

Per conèixer els fets i esdeveniments històrics necessitam documents o testimonis que ens informin sobre com es vivia en el passat. Aquests materials constitueixen les fonts històriques.

Les fonts històriques poden ser:

     escrites
     orals
     materials
     gràfiques


                                



                                 


PALEOLÍTIC

ELS PRIMERS POBLADORS

El Paleolític comença amb l'aparició dels primers éssers humans a la Terra, ara fa més de dos milions d'anys, i s'acaba amb el descobriment de l'agricultura (8000 a. C).

L'OBTENCIÓ DELS ALIMENTS
S'alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i de plantes silvestres.
Dels animals n'obtenien la carn per menjar i tendons per fer-ne cordes i també pells per vestir-se.
Varen aprendre a fabricar diversos tipus d'eines: llances, fletxes, agulles, arpons..., que elaboraven amb pedres, ossos i banyes d'animals.

LA VIDA DELS CAÇADORS

Els homes i dones del Paleolític no tenien un habitatge fix; eren nòmades.
S'instal·laven en campaments a l'aire lliure i construien cabanes amb troncs i pells d'animals. Cercaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves.
Amb el temps varen dominar el foc.

L'ART RUPESTRE

Els homes de la Prehistòria feien pintures i gravats a les parets de les coves i balmes que són conegudes com art rupestre.

L'ART RUPESTRE A LA PENÍNSULA IBÈRICA.

A la zona cantàbrica (Astúries, Cantabria i País Basc) s'hi han trobat més de dues-centes coves amb pintures a les roques.
Moltes d'aquestes pintures representen animals aïllats, pintats amb colors vius al sostre de la cova.




A la zona llevantina (destaquen les de Catalunya, Comunitat Valenciana i Aragó). A diferència de les pintures del Cantàbric, aquestes es troben a balmes. Hi apareixen representacions d'homes i dones en escenes de caça, dansa recolecció...



Per a fer aquestes pintures  (zona cantàbrica i llevantina) utilitzaven colors molt vius, que extreien dels minerals i que mesclaven amb greix d'animals.



NEOLÍTIC


ELS PRIMERS PRODUCTORS D'ALIMENTS

Els homes i dones varen aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Per primera vegada els éssers humans començaren a produir aliments. Amb aquests avenços comença una nova etapa: el Neolític.

L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA

Els cereals i els llegums són les primeres plantes que varen conrear. El ca és un dels primers animals que varen domesticar. Més tard varen criar cabres, ovelles i porcs.

Amb les noves tasques va sorgir la necessitat de fabricar noves eines: destrals de pedra polida, falçs per segar i molins de pedra per moldre el gra.

De la necessitat de guardar els aliments, transportar-los i coure'ls en va sorgir la ceràmica.

La invenció del fus per filar i del teler per teixir va permetre l'aprofitament de fibres naturals (llana i lli) per elaborar teixits.

ELS PRIMERS POBLATS

Durant el Neolític, els humans es tornaren sedentaris. Els poblats es situaven a llocs fèrtils al costat dels rius. Estaven formats per cabanes que tenien les parets de fang i fusta i el sostre cobert de canyes i branques.


EDAT DELS METALLS


LA METALÚRGIA

Al final de la Prehistòria, l'ésser humà va aprendre a fer servir el metall. El primer metall que va utilitzar va ser el coure. Més endavant, el bronze (mescla de coure i estany). Finalment treballaren el ferro, mineral molt més abundant.

Per poder modelar els metalls els fonien a temperatures molt elevades i els donaven la forma desitjada utilitzant moltlos de pedra.

                                                      
Aquest procés constitueix la metal·lúrgia.

ARTESANS I COMERCIANTS

L'augment de la producció agrària i el sorgiment de l'artesania varen estimular l'intercanvi de productes: el comerç.
La invenció de la roda i de la vela varen facilitar el transport de mercaderies.

ELS MEGÀLITS

Varen aixecar unes construccions que reben el nom de megàlits perquè estan fetes amb grans blocs de pedra.

  • menhir: una gran pedra clavada verticalment en terra.
                                   


  • dolmen: construït per pedres verticals que sostenen unes grans lloses cobertes per un túmul.
                                                                         
                                  



  • cromlec: conjunt de pedres dretes que fan un cercle.

                                                                          
                                   













viernes, 27 de agosto de 2010

QUADERN DE CAMP

QUADERN DE CAMP

En què consistirà el nostre Quadern de camp?

Material: una llibreta o plagueta preferentment tamany petita. Pot esser una que ja tenguem usada i simplement li llevam les pàgines que no ens serveixen.

Com ho farem?: consisteix  en escriure lo que hem vist (observació i descripció) en les sortides, excursions, caminades...
Hem d'observar i fixar-nos en la fauna (aucells, mamífers, rèptils, aràcnids...) i en la flora  (arbres, arbusts, plantes...), també paisatges... i els experiments dins classe o a ca nostra.


  1. Dia:

  2. Hora:

  3. Lloc:

  4. Descripció: (de la activitat, experimentació, observació...)

  5. Dibuix 

domingo, 15 de agosto de 2010

POBLACIÓ I ECONOMIA DE LES ILLES BALEARS

QUÈ ÉS LA DENSITAT DE POBLACIÓ?

La densitat de població serveix per conèixer quants habitants viuen en un quilòmetre quadrat de superfície.
Per calcular la densitat de població d'un territori (un poble, una ciutat , un país...) dividim el nº d'habitants per la superfície. La densitat de població s'expressa en habitants per quilòmetre quadrat. (h./km2)
densitat de població= nº habitants/km2

nº habitants Illes Balears = 11030.650       superfície= 4.992 km2



QUÈ ÉS UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ?
La piràmide de població és un gràfic que represenhta la distribució de la població, segons l'edat i el sexe, d'un indret (ciutat, comunitat autònoma, país...) en un moment determinat.
Com és una piràide de població?
A l'eix vertical de la piràmide hi ha representats els grups d'edat en trams de cinc anys.
A l'eix horitzontal hi ha representades les dades de població d'homes i dones en xifres absolutes (milers, milions...) o en percentatges (%) sobre la població total.
El lloc i l'any que hi ha representats a la piràmide s'indica al títol.
Per què serveix una piràmide de població?
A partir de la lectura d'una piràmide podem conèixer les característiques de la població del lloc que hi ha representat.
Així, per exemple, podem conèixer el nombre de naixements de nins i nines; si hi ha molta població adulta o poca i també el nombre de persones grans.




EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

La població d'un lloc creix quan el nombre de naixements és més elevat que el nombre de defuncions. També quan augmenten els immigrants (gent que arriba) a diferència dels emigrants (gent que se'n va).

Evolució de la població a les Illes Balears.

Les causes principals del creixement de la nostra població són:
  1. Una mortalitat baixa i l'augment de l'esperança de vida.
  2. L'arribada d'immigració d'origen estranger.
  3. L'augment del nombre de naixements, en els darrers anys.

POBLACIÓ ACTIVA I NO ACTIVA

La població activa és la que fa o cerca una feina remunerada a qualsevol dels sectors econòmics (primari, secundari, terciari). Aquesta població pot estar ocupada (si treballa) o desocupada (població en atur).

La població no activa és la que no té una feina remunerada (infants, jubilats, discapacitats, mestresses de casa i estudiants).




lunes, 26 de julio de 2010

EL CLIMA, LA VEGETACIÓ I LA FAUNA DE LES ILLES B




                                                                VEGETACIÓ


A LA PLANA

                                                                             PI BLANC

PI BLANC


                                                                              PI VER

                                                                             
                                                                        SAVINA

 CIPREL O XIPRELL


 MATA LLENTRISCLERA

 MATA LLENTRISCLERA


 ESTEPA BLANCA

 ESTEPA LLIMONENCA


 CÀRRITX


 ULLASTRE


 ULLASTRE AMB EL SEU FRUIT (OLIVÓ)

ALADERN DE FULLA ESTRETA

 ALZINA BORDA



                         A LA COSTA

 BOVA

 CANYET 


 CARDS MARINS


 LLIRIS D'ARENA


 SAVINES  O SIVINES


 TAMARELL EN FLOR


 TAMARELL


 GARBALLONS


 FONOLL MARÍ


 ROMANÍ


 ROMANÍ FLORIT


CAMAMIL·LA



SERRA DE TRAMUNTANA


 ALZINA



 PI BLANC



 OLIVERA



ARGELAGA


ARGELAGUES FLORIDES