miércoles, 19 de enero de 2011

L' ÈPOCA DELS CASTELLS - EDAT MITJANA

La Península Ibèrica a l'Edat Mitjana

Al final del segle V diversos pobles procedents del nord i de l'est d'Europa varen ocupar l'Imperi Romà. La desaparició d'aquest imperi assenyala el pas de l'edat Antiga a l'Edat Mitjana.

ELS VISIGOTS VAREN CONQUERIR HISPÀNIA

Els visigots, es varen instal·lar a Hispània el segle VI. El regne visigot va durar 200 anys, unificant la major part del territori peninsular amb:
. unes mateixes lleis 
. una mateixa religió, el cristianisme.
Toledo va ser la seva capital.


LA INVASIÓ MUSULMANA: AL-ANDALUS

L'any 711, un exèrcit musulmà va envair la Península Ibèrica i derrotà els visigots. Ocuparen la major part del territori que anomenaren Al-Andalus.
La presència islàmica es va allargar fins el 1492, en què va ser conquerit el regne de Granada pels Reis Catòlics.

LA FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS

Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la Península, que no havia estat ocupat pels musulmans, hi varen anar creant regnes i comtats independents:
. el regne asturlleonès
. el comtat de Castella
. el regne de Pamplona
. comtat d'Aragó
. comtats catalans.

Aquests regnes i contats varen dur a terme una expansió territorial cap al sud peninsular. Tenien com objectiu conquistar les terres musulmanes d'Al-Andalus.



Al segle XIV s'havien format al territori de la Península Ibèrica quatre grans regnes cristians:

. Corona de Castella
. Corona d'Aragó
. Regne de Navarra
. Regne de Portugal



Al-Andalus

EL CALIFAT DE CÒRDOVA

Els primers anys, Al-Andalus depenia del califat de Bagdad.
Poc a poc la majoria dels habitants d'Al-Andalus varen adoptar la religió islàmica, l'idioma àrab i els costums dels musulmans.
El segle X(929) es creà el califat de Còrdova, que arribà a ser un estat independent. El califa n'era la màxima autoritat política i religiosa.

LA CIUTAT I EL CAMP

La societat andalusina era fonamentalment urbana. Les ciutats estaven envoltades de muralles i solien tenir una alcassaba, un alcàsser i unes quantes mesquites. El centre de la ciutat era la medina, on vivien els artesans i comerciants
Els intercanvis de productes es feien al soc (mercat)
Els andalusins crearen nous sistemes de regadiu(aljubs, sèquies i sínies) i varen introduir nous conreus d'arbres fruiters (tarongers, llimoneres) i a l'hort (albergínies, carxofes) i també l'arròs i la canya de sucre.


UN GRAN DESENVOLUPAMENT ARTÍSTIC I CULTURAL.

La cultura àrab va ser una de les més avançades de l'època medieval. N'hem heretat, a través d'Al-Andalus, el paper, la numeració aràbiga i la pólvora.
Al-Andalus va ser un gran centre cultural (es practicava la medicina, s'estudiava filosofia, astronomia i altres ciències).
Una de les figures més importants va ser Averrois,(filòsof, metge, matemàtic i astrònom) que va viure a Còrdova al segle XII.





Els nobles

 LA SOCIETAT FEUDAL

Durant l'Edat Mitjana, als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica hi havia una societat de tipus feudal.
Al lloc més alt de la societat s'hi situava el rei, que era la màxima autoritat. Per davall hi havia tres estaments:
  • Els nobles, encarregats de fer la guerra.
  • Els monjos, dedicats a l'oració, a la lectura, a l'escriptura i a la còpia de llibres.
  • Els pagesos, que treballaven la terra.
Els nobles i monjos eren els estaments privilegiats de la societat.


SENYORS I CAVALLERS

Els nobles havien de jurar fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus) i així  es convertien en senyors feudals. Vivien en un castell i s'envoltaven de cavallers, que els oferien els seus servicis militars a canvi de terres.
Les terres dels feus les treballaven pagesos lliures (podien ser propietaris de les seves terres) i els serfs (pagesos que no eren propietaris ni tenien llibertat personal). Tant els pagesos lliures com els serfs depenien del senyor feudal i havien de pagar-li imposts a canvi de protecció.

Els senyors feudals tenien tres diversions favorites: els torneigs, la cacera de cérvols i les grans menjades.

Els castells estaven emmurallats, tenien torres de defensa i, sovint, un fossat. A la torre de l'homenatge hi vivien el senyor i la seva família i s'hi rebien els cavallers i els convidats.




Els monjos

ELS MONESTIRS

Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu: eren els monjos i les monges, que es retiraven a un monestir. Un abat o una abadessa dirigien el monestir.

LA VIDA DELS MONJOS

Havien de dur hàbit i seguir normes i horaris molt estrictes. Les tasques diàries dels monjos es repartien entre l'oració, el treball i l'estudi.
Uns  que es dedicaven a l'estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca (monjos copistes) o ensenyar a llegir i escriure.

Totes les edificacions del monestir es construïen al voltant de l'església. La part principal del monestir era el claustre, on els monjos llegien i resaven en silenci.




Els pagesos

LES TASQUES DEL CAMP

A l'Edat Mitjana, la majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear la terra i a tenir esment del bestiar.
Bàsicament conreaven cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes,ciurons i pèsols/xítxeros/estiragassons).
La producció agrícola resultava escassa, perquè les eines del camp eren rudimentàries i perquè gairebé no utilitzaven adobs.

ELS POBLES PAGESOS

La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en llogarets (pobles molt petits) i en granges, en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor feudal o a l'abat (imposts).

LA VIDA DELS PAGESOS

Els pagesos es feien ells mateixos totes les coses que necessitaven: habitatges, eines del camp i vestits.
Les males collites eren freqüents i els pagesos passaven fam i patien malalties terribles con la pesta, que causaven una gran mortandat.

Menjaven molt poca carn, i quasi sempre era de porc.





La ciutat medieval

L'ORIGEN DE LA CIUTAT MEDIEVAL

A partir dels segles XI i XII les tècniques agrícoles varen millorar molt. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se'n fundaren de noves.
Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils.

COM EREN LES CIUTATS?

Estaven envoltades de muralles, amb portes fortificades que donaven sortida a l'exterior. A l'interior hi havia molts habitatges. Les cases estaven unides les unes a les altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la plaça hi solia haver els edificis més importants: l'església, el palau, l'ajuntament i l'hospital.

ELS ARTESANS I ELS GREMIS

A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) que treballaven als tallers, on elaboraven i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era l'únic que podia tenir un taller. Els altres eren oficials i aprenents que estaven a les seves ordes.
Els artesans s'agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes. (Per exemple el gremi de fusters).


Eglésies i catedrals

ART ROMÀNIC

Durant els segles XI i XII, a l'Europa cristiana es construïren nombroses esglésies amb un mateix estil: el romànic.
Construccions de pedra d'aspecte molt massís, murs gruixats, poques finestres i un campanar. Frontis decorat amb relleus i escultures.
Les parets interiors eren plenes de pintures murals representant la vida de Jesús i altres escenes religioses amb la finalitat d'explicar la Biblia al poble.




ART GÒTIC

Durant els segles XIII, XIV i XV es varen construir esglésies i catedrals amb un nou estil: el gòtic.
Els murs eren més alts i prims i amb amplis finestrals. Eren esglésies esveltes i clares. Frontis decorat amb escultures i relleus.
A diferència del romànic els murs interior no tenien pintures murals. La decoració se centrava en el finestrals, adornats amb vitralls de colors que representaven imatges religioses.
Moltes catedrals gòtiques tenien una gran rosassa per la qual penetrava la llum exterior.








lunes, 8 de noviembre de 2010

ELS CELTES, ELS IBERS I ELS ROMANS.

ELS POBLES PREROMANS: ELS CELTES

Al llarg del primer mil·leni a. C. al nord i centre de la Península Ibèrica hi vivien pobles d'origen celta, procedents del centre d'Europa.
Vivien en poblats emmurallats, anomenats castres. Es dedicaven a la ramaderia, però també practicaven una agricultura basada en cereals.
Així mateix elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. Dominaven la metal·lúrgia i fabricaven eines i armes de bronze i de ferro.
No coneixien l'escriptura ni la moneda.

Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també varen ser un poble que va destacar en l'art de l'orfebreria (bracelets i collarets) i de la forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Eren famosos en la construcción de carros.



LA VIDA EN UN POBLAT CELTA


OBJECTES D'ORIGEN CELTA


ELS IBERS

El litoral mediterrani i el sud peninsular estaven habitats per pobles ibers. Vivien de l'agricultura i de la ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart.

Els poblats estaven emmurallats i situats en petites elevacions del terreny.

Coneixien el ferro i varen servir el torn per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria i d'armes. Varen comerciar i varen encunyar moneda. Crearen un sistema d'escriptura propi.

Varen difondre l'ús de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitjà de la salaó.

Ritual funerari iber.
Els ibers incineraven els seus difunts. La incineració es feia en un lloc específic: la necròpolis.





Hispània, província romana


LA CONQUESTA ROMANA

Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç mediterrrani. Els seus rivals eren els carteginesos.



Amb l'objectiu de dominar la Península i apoderar-se de les seves riqueses, els romans varen desembarcar a Emporion (Empúries), l'any 218 a. C.



La conquesta romana de la Península durà més de dos-cents anys i es va desenvolupar en tres fases:
  • El litoral mediterrani. (derrotaren els carteginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
  •  La Meseta. (va ser una conquesta llarga).
  • La cornisa cantàbrica. (el seu domini es va completar l'any 19 a. C.

LA ROMANITZACIÓ

Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.

Els pobles ibers i celtes varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d'adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització.

Per conquerir un gran imperi, Roma se serví de les legions. Cada legió estava formada per un 5.000 soldats d'infanteria i centenars de genets.


La vida a les ciutats


LES ACTIVITATS URBANES

Les ciutats eren el centre de la vida social, económica, política i cultural del món romà.


COM ERA UNA CIUTAT ROMANA

Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae).
Al centre urbà hi havia el forum, que era una gran plaça envoltada (d'edificis públics, temples i comerços). La ciutat disposava de termes, amfiteatreteatrecirc. També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triumf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.

A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus. Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d'una altra persona.




La vida al camp


LES VIL·LES ROMANES


La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp.

Les explotacions agrícoles s'organitzaven al voltant de grans cases anomenades vil·les.

Una vil·la comprenia un conjunt d'edificacions i els camps dels voltants.



LES ACTIVITATS AGRÍCOLES

Els romans varen millorar les tècniques agrícoles dels celtes i dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.

Els conreus més importants a Hispània eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres.

Hispània tenia una agricultura molt rica i exportava blat, llana, espart, oli d'oliva, vi i garum (salsa de peix)

LA MINERIA I EL COMERÇ

Una bona part de la península Ibèrica va ser un centre miner important, gràcies a l'enorme quantitat de recursos que tenia. Hispània exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.

Els romans també fomentaren el comerç de productes agrícoles i artesans.

Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).




La religió romana i el cristianisme


LA RELIGIÓ DELS ROMANS

Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus).
Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno.
També veneraven déus protectors de la família (lars) i els dedicaven un altar a cada casa.
L'emperador romà era adorat com si fos un déu.

  
ELS ORIGENS DEL CRISTIANISME

El cristianisme va néixer a Palestina, habitada pel poble jueu.
Els jueus conservaven una religió pròpia, el judaisme que afirmava l'existència d'un únic déu (Jahvè) i esperaven l'arribada d'un salvador (el Messies). Era una religió monoteista.
En temps de l'emperador August (segle I a.C.), al poble de Betlem, hi va néixer Jesús, fill de Josep i Maria.
Als 30 anys, Jesus de Natzaret començà a predicar un nou missatge religiós i alguns jueus el varen reconèixer com el Messies, el Fill de Déu.
La seva doctrina, el cristianisme, prometia la salvació eterna a tots els homes i dones de bona voluntat que practicassin l'amor a Déu i al proïsme. També recomanava perdonar les ofenses i viure humilment, renunciants als béns materials.
Jesús va morir crucificat quan tenia 33 anys, perquè ni les autoritats romanes ni les jueves no acceptaven lo que predicava.
Els seus seguidors varen ser perseguits i qualquns també varen morir crucificats.


L'EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME

Després de la mort de Jesús, els apòstols (els  seguidors de Jesús), varen difondre el cristianisme per tot l'imperi. A finals del segle I d.C. el cristianisme ja havia arribat a Hispània.

Els primers cristians varen ser perseguits i martiritzats.

Al segle IV, l'emperador Constantí va autoritzar el cristianisme i, al cap d'uns quants d'anys, es va convertir en la religió oficial de l'imperi.






lunes, 18 de octubre de 2010

LA POBLACIÓ ESPANYOLA 6è Primària

LA POBLACIÓ ESPANYOLA

Espanya té uns 46 milions d'habitants. Aquesta població es distribueix de manera molt irregular al territori. A més, la població espanyola és majoritàriament urbana (viu en ciutats).

Característiques de la població espanyola.

LA NATALITAT

El creixement de la població és alt quan el nº de naixements és molt superior al de defuncions. I és baix quan disminueix el nº de naixements. Al nostre país la natalitat és baixa. Els motius són:

  • Incorporació de la dona al treball.
  • Retard de l'edat de matrimoni i maternitat.
  • Desig de garantir als fills l'educació i bones condicions de vida.
  • Habitatges poc espaiosos.
Els darrers anys, però, la població torna a créixer, en gran part per l'arribada de la població immigrant i per l'augment de naixements entre aquesta població.

LA MORTALITAT

La mortalitat de la població espanyola  va baixar, al llarg del segle XX, gràcies a una millor alimentació, sanitat i desenvolupament econòmic.
També  és  molt important la disminució de la mortalitat infantil (esment i alimentació dels nadons i millorament dels parts).

L'ESPERANÇA DE VIDA

Anomenam esperança de vida a la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona.
La disminució de la mortalitat infantil i l'augment del nombre d'anys de vida de les persones ha afavorit que l'esperança de vida sigui cada vegada més gran.
La disminució de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida han generat un envelliment de la població espanyola.

El nombre d'habitants.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

La població espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX.
Des del començament del  segle XXI, s'ha anat produint un període de creixement. Així, entre els anys 2000 i 2008, la població s'ha incrementat en gairebé 6 milions de persones.
Actualment, Espanya té més de 46 milions d'habitants.




LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA

Espanya s'ha convertit en un país receptor d'immigrants.
Espanya és actualment, el país de la Unió Europea que rep un nombre más gran d'immigrants.

La població espanyola i el treball.

LA  POBLACIÓ ACTIVA

Anomenam població activa a la que té una ocupació remunerada o que cerca feina. És a dir, formen part de la població activa tant les persones que treballen com les que estan en atur.

ELS SECTORS D'ACTIVITAT

Només el 4% de la població activa fa feina al sector primari. Destaquen les activitats agràries; la pesca també ocupa molt poca població.
Dins el sector secundari el 13,3 % de la població activa està ocupat en la indústria i el 13,1 %  en la construcció.
Actualment, el 69,6 % de la població activa espanyola treballa al sector terciari. Destaquen el turisme, el comerç i els servicis públics (sanitat, educació, funcionaris...).

Aquestes dades canvien constantment.

POBLACIÓ NO ACTIVA

La població no activa és aquella població de més de 16 anys que no poden treballar o que no fan una activitat remunerada: (estudiants, mestresses de casa, jubilats i persones amb discapacitats determinades).