Les plantes fanerògames (òrgans reproductors a les flors) es reprodueixen sexualment, per mitjà de la unió d'un òvul i un espermatozoide. Això es produeix als òrgans reproductors que es troben a la flor.
COM ÉS UNA FLOR
En una flor completa s'hi distingeixen les parts següents:
- el calze i la corol·la (òrgans externs de la flor)
- els estams i el pistil (òrgans reproductors)
Els òrgans externs de la flor
- El calze està format per unes fulletes anomenades sèpals.
- La corol·la també està formada per unes fulles que reben el nom de pètals.
Els òrgans reproductors de la flor (interns)
- Els estams són els òrgans reproductors masculins. Cada estam està format per un filament que té una bosseta a l'extrem superior.
- Dins aquesta bosseta hi ha una gran quantitat de bolletes microscòpiques, anomenades grans de pol·len. Cada gra de pol·len du dedins un parell (2) espermatozoides.
- El pistil és l'òrgan reproductor femení. A l'interior hi du un o uns quants rudiments de llavor, que si són fecundats es converteixen en llavors. Cada rudiment conté un òvul.
- Les flors completes són hermafrodites perquè fabriquen els òvuls i els espermatozoides.
- També hi ha plantes amb flors només masculines (no tenen pistil), i flors només femenines (sense estams). Exemple, el blat de moro, l'alzina i el pi.
Polinització, fecundació i formació de la llavor.
LA POL·LINITZACIÓ
La pol·linització és el transllat o viatge dels grans de pol·len des de l'estam d'una flor al pistil d'una altra flor de la mateixa espècie.
El pol·len pot ser transportat de dues maneres diferents:
- Flors que pol·linitza el vent. (cereals, pi...)
- Flors que pol·linitzen els insectes.
LA FECUNDACIÓ
El gra de pol·len que arriba a l'extrem superior d'un pistil hi queda enganxat.
Si la flor és de la mateixa espècie, el gra produeix un tub llarg i molt prim, el tub pol·línic, que arriba fins a un dels rudiments de llavor del pistil.
Per cada tub format hi baixen els espermatozoides que contenia el gra, que finalment es troben amb l'òvul contengut en el rudiment.
Llavors es produeix la fecundació de l'òvul.
LA FORMACIÓ DE LA LLAVOR
A cada òvul s'hi forma un zigot que es converteix finalment en un embrió.
El rudiment de llavor que conté l'embrió també creix, i es converteix en una llavor.
El fruit. Dispersió i germinació de les llavors
EL FRUIT
Mentre les llavors es formen al pistil, aquest creix i pateix diverses transformacions que el converteixen en fruit.
Els fruits poden tenir formes molt variades. Els podem agrupar en:
- fruits carnosos
- fruits secs
Els fruits poden tenir moltes llavors, o bé només en contenen una.
LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS
El trasllat de les llavors cap a un indret adequat es fa a través del vent o per mitjà dels animals.
LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR
Quan la llavor és al sòl, si hi troba la humitat i la temperatura adequades, l'embrió comença a créixer i en surten els esbossos de rel, de tija i de fulles.
La rel trenca les cobertes de la llavor i s'enfonsa en terra, mentre que la tija creix cap amunt i hi surten les primeres fulles.
El procés que origina una nova planta a partir d'una llavor rep el nom de germinació.
LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL DE LES FANERÒGAMES
El tipus de reproducció asexual més freqüents en les fanerògames són:
- Per bulbs (part inferior d'una tija envoltada per fulles sense clorofil·la, molt gruixades i molt juntes). Per exemple, les cebes i les tulipes.
- Per tubercles (extrem d'una tija subterrània que emmagatzema aliment i s'engrosseix). Per exemple les patatera que produeix patates.
- Per rizomes (tiges que creixen horitzontalment davall terra i de les quals sorgeixen branques verticals). Per exemple, la gespa i les canyes.
LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES SENSE FLOR
Les plantes sense flors, com les algues, les molses i les falgueres, tenen dos tipus de reproducció que es van alternant:
- La reproducció sexual, semblant a la dels vegetals amb flors, amb òrgans sexuals masculins i femenins.
- La reproducció asexual, generalment per mitjà d'espores.
Les espores són unes cèl·lules molt resistents que es fabriquen en uns òrgans anomenats esporangis.
Quan l'esporangi s'obri, les espores es dispersen i formen una planta nova.
REPRODUCCIÓ ASEXUAL ARTIFICIAL
Hi ha tres tipus comuns de reproducció artificial: esqueixos, empelts i amurgonar.
Hi ha tres tipus comuns de reproducció artificial: esqueixos, empelts i amurgonar.
Un esqueix és una branca d'una planta llenyosa que es talla i es sembra a part. Al cap d'un temps a l'esqueix li surten rels i es converteix en una planta nova.
Esqueixos de figuera
Un empelt és la inserció d'un brot, un ull o una branca d'un tipus de planta en un tall fet a la tija llenyosa d'una altra planta. Amb el temps la planta empeltada es fusiona amb la planta receptora i en forma part. N'hi ha molts de tipus. Aquí en posam tres exemples.
Empelt anglès o de llengueta
Empelt d'estaca o pua
Empelt lateral de branca
Amurgonar o murgonar, consisteix en enterrar una branca, sense tallar, d'una planta que amb el temps treu rels a la part enterrada. Després es pot tallar el cap de la planta que no està enterrat i que dona a la planta principal i sembrar la nova branca amb rels a un altra lloc.
