LES PLANTES

Les plantes i la seva classificació.


CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES

• Les plantes fabriquen el seu propi aliment gràcies a un procés que rep el nom de fotosíntesi.

• El seu cos, o una bona part, és de color verd, gràcies a la clorofil·la (substància que la planta necessita per a fer la fotosíntesi)

• No poden moure's d'un lloc a un altre.

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES

Plantes inferiors

1. Algues (estructura simple)
2. Molses (   "               "     )

Plantes superiors

1. Falgueres       (estructura més complexe)
2. Fanerògames (         "         "       "         )

Les dues consten de rel, tija i fulles.

LES ALGUES

Són els vegetals més senzills. No tenen rels, ni tija ni fulles. Viuen tant a la mar com a aigües dolces.
Poden tenir dorma de filament, de cinta o de làmina.
No totes són de color verd.

La posidònia és una alga que forma

part dels fons marins de les Balears

                                                         Foto: Enrique Ballesteros

  

LES MOLSES

Són plantes que fan pocs centímetres i que viuen en indrets humits i ombrívols (poca llum).

Cada molsa està formada per un conjunt de petites "tiges" molt simples, de les quals surten nombroses fulles diminutes. Aquestes "tiges" es fixen a la terra per mitjà d'uns filaments prims.

Les molses no tenen rels ni tiges.


LES FALGUERES

Són plantes superiors i per això:

• Les rels absorbeixen dels sòl l'aigua que la planta necessita.

• La tija aguanta les fulles, i hi circula l'aigua que absorbeixen les rels. En la majoria de falgueres, la tija es desenvoluoa horitzontalment, arran de terra, i les rels creixen cap avall al llarg de la tija.

• Les fulles parteixen de la tija i creixen cap amunt. Acostumen a ser grosses, amb les voreres molt dividides.

• Viuen a lllocs humits.

Les fanerògames o plantes amb flors.

LES FANERÒGAMES

Són plantes superiors que es reprodueixen per mitjà de flors.

S'hi inclouen des de les plantes de mida més gran, com els arbres, fins a les herbes més senzilles.

COM SÓN LES FANERÒGAMES

El cos de les fanerògames consta de tres parts:

• La rel

• La tija

• Les fulles

LA REL

Les  seves funcions principals són:

1. Fixar la planta al sòl.
2. Absorbir l'aigua i sals minerals que la planta necessita.

LA TIJA

La tija és la part de la planta que sosté les fulles. Hi circulen l'aigua i les sals minerals que van des de la rel fins a les fulles, i també la matèria orgànica elaborada per les fulles, que es distribueix a la resta de la planta.

La tija està constituïda per un sol eix, però sovint es distribueix en branques. Lllavors l'eix central s'anomena tija principal, o tronc si té un cert gruix.

Les tiges poden ser herbàcies (tendres i de color verd=herbes) o llenyoses (rígides i gruixades=arbres i arbusts)

LES FULLES

Les fulles són els òrgans on es fabrica les substàncies alimentàries que nodreixen tota la planta.

Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per mitjà d'una prolongació, el pecíol.

En el limbe hi podem observar nombrosos nirvis ramificats, que el travessen i donen fermesa a la fulla.

La nutrició de les plantes.

LA FOTOSÍNTESI

Les plantes fabriquen el seu propi aliment. Aquest procés s'anomena fotosíntesi.

COM S'ALIMENTEN LES PLANTES INFERIORS

En les algues i les molses, l'aigua els arriba directament. No necessiten rels.

El diòxid de carboni també els arriba directament de l'aire o bé dissolt en l'aigua.

COM S'ALIMENTEN LES PLANTES SUPERIORS

El diòxid de carboni els arriba directament a les fulles mitjançant l'aire, mentre que l'aigua els arriba des de les rels, juntament amb les sals mineral.

Aquesta mescla (CO2 + sals minerals) forma la saba bruta.

Els conductes llenyosos

La saba bruta (matèria dolenta) viatja per la tija fins a les fulles de la planta pels conductes llenyosos, uns tubs molt prims i molt rígids.

Els consductes llenyosos es troben aplegats en grups, anomenats feixos llenyosos, que recorren les rels i la tija i es reparteixen per les fulles. Aquests feixos també tenen una missió important: sostenen la planta.

En els arbres es forma un cilindre continu que constitueix la fusta.

Els conductes liberians

La matèria orgànica fabricada a les fulles, saba elaborada (matèria bona), es transportada pels conductes liberians, a través de grups de feixos també molt prims, els feixos liberians.

La respiració de les plantes.

COM RESPIREN LES PLANTES

Les plates respiren. L'oxigen absorbit es combina amb la matèria orgànica de la planta, i es produeixen diòxid de carboni i energia.

Durant el dia, les plantes respiren sense prendre oxigen de l'exterior; perquè fan servir una part del que es produeix durant la fotosíntesi.

A la nit, com que no hi ha fotosíntesi, les plantes han de prendre l'oxigen de l'aire. 

(Per això, no és aconsellable dormir amb plantes dins l'habitació)

L'INTERCANVI DE GASOS

En les algues, tant el diòxid de carboni com l'oxigen entren a la planta i en surten dissolts en l'aigua.

En les molses i en les plantes superiors, en canvi, aquests gasos entren per les fulles i en surten formant part de l'aire.

 LA IMPORTÀNCIA DE LES PLANTES

• Tos els éssers vius depenen de les plantes per alimentar-se (Cadenes alimentàries=herbívors i carnívors que mengen herbívors...)

• L'oxigen que produeixen les plantes durant la fotosíntesi és imprescindible per a tots els éssers vius.

• Altres beneficis: fusta, teixits, medicines...