martes, 28 de febrero de 2012

LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS

La reproducció sexual. La fecundació


LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN ELS ANIMALS


En la majoria d'animals la reproducció es sexual.

  • L'aparell reproductor dels mascles comprèn els testicles, que fabriquen els espermatozoides, i els conductes espermàtics, per on els espermatozoides surten a l'exterior.
  • L'aparell reproductor de les femelles comprèn els ovaris (que fabriquen òvuls) i conductes ovàrics, que comuniquen els ovaris amb l'exterior.
Els mascles i les femelles solen diferenciar-se pel color i la mida.
En algunes espècies trobam animals hermafrodites (que són mascles i femelles a la vegada; tenen testicles i ovaris) Exemples: caragol i cucs de terra.



LA FECUNDACIÓ


La fecundació pot ser interna (dins el cos de la femella) o externa (fora del cos de la femella).


La fecundació interna
Propi dels animals terrestres, mamífers i rèptils aquàtics, també taurons i rajades. El mascle introdueix els espermatozoides en l'aparell reproductor de la femella durant la còpula.


La fecundació externa
Es produeix dins l'aigua, on els espermatozoides que expulsa el mascle fecunden els òvuls expulsats per la femella. Aquesta fecundació és pròpia de gairebé tots els animals aquàtics, des dels peixos fins a les esponges.


El desenvolupament de l'embrió


Un cop s'ha format el zigot, comença a dividir-se, a créixer i es transforma en embrió. Després d'un temps, ja deseenvolupat, neix.


ELS ANIMALS OVÍPARS


En la majoria dels animals, el zigot es converteix en embrió din d'un ou.
Un ou és una estructura arrodonida, produïda per la femella, que envolta el zigot i el protegeix. A més, conté l'aliment que aquest necessita per convertir-se en un embrió.


Alguns ous són molt simples com el dels peixos i amfibis (formats per l'embrió i un embolcall gelatinós).


En els rèptils i els aucells, l'ou consta del vermell i del blanc, que proporcionen aigua i aliments a l'embrió, i la closca que protegeix l'embrió.


Tots els animals que se reprodueixen per ous s'anomenen ovípars.


ANIMALS VIVÍPARS


En els animals vivípars, l'embrió es desenvolupa dins el cos de la mare i n'obté l'aliment que necessita per créixer.


El període durant el qual l'embrió està dins de la mare abans de néixer rep el nom de gestació. Aquesta varia segons l'espècie, des d'unes quantes setmanes a uns quants mesos. Les cries ja surten perfectament formades a diferència dels ovípars.


Tots els mamífers són vivípars, alguns rèptils com  l'escurçó ("víbora") i molts de taurons.




El desenvolupament i l'esment (cura) de les cries


EL DESENVOLUPAMENT DE LES CRIES
  • desenvolupament directe= els nounats s'assemblen molt als seus pares i només necessiten créixer una mica per arribar a adults.
  • desenvolupament directe= els nounats són molt diferents als pares i han  de passar per diversos canvis per arribar a adults. El conjunt de canvis rep el nom de metamorfosi (amfibis i majoria d'insectes).

L'ESMENT O CURA DE LES CRIES

Alguns animals abandonen els ous a la seva sort després d'haver-los post (com rèptils, amfibis). Però n'hi ha d'altres que tenen esment o cura de les cries, un cop han nascut ( com aucells, mamífers i alguns insectes com les abelles).


La reproducció asexual
En aquest tipus de reproducció no hi intervenen dos éssers vius de la mateixa espècie, sinó només un. En la reproducció asexual, una part del cos de l'animal es desenvolupa fins a formar un nou individu.
  • escissió= l'animal es divideix en dos o més fragments, cadascuns dels quals regenera (torna a treure) la part o parts que li falten per ser complet. (estrella de mar, coa de dragó, etc)
  • gemmació= al cos de l'animal s'hi forma un bony, anomenat gemma. Aquesta gemma va creixent fins que se separa i a partir d'ella se desenvolupa un nou individu. Exemples són el corall i les hidres.


viernes, 3 de febrero de 2012

LA REPRODUCCIÓ HUMANA

La reproducció humana. Diferències de sexe


LA REPRODUCCIÓ HUMANA

La reproducció humana es du a terme quan s'uneixen dues cèl·lules diferents: l'una, anomenada òvul, procedeix de la mare i l'altra, anomenada espermatozoide, procedeix del pare.

Els espermatozoides són més petits que els òvuls i tenen una coa per desplaçar-se.

La unió d'un espermatozoide i un òvul rep el nom de fecundació i es forma el zigot. Després, aquest zigot comença a dividir-se i crèixer fins que es forma un petit individu, en el qual es comencen a distingir el cap, els braços, les cames...




La reproducció sexual
La reproducció humana s'anomena reproducció sexual perquè hi intervenen els dos sexes: el masculí  o mascles, que produeixen espermatozoides(homes) i el femení o femelles (dones), que produeixen òvuls.

DIFERÈNCIES DE SEXE
Els homes i les dones  es diferencien principalment per l'aparell reproductor(conjunt d'òrgans reproductors)
També presenten altres diferències, per exemple els pits de les dones i la barba i mostatxo als homes.
Aquesta particularitat que permet distingir els homes de les dones s'anomena caràcters sexuals.

L'aparell reproductor

L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

L'aparell reproductor femení té dues funcions importants: fabricar òvuls i preotegir i alimentar el nou ésser que s'hi forma després de la fecundació.


Els òrgans que en formen part són:

  • Els ovaris (òrgans arrodonits, que contenen els òvuls. A partir de la pubertat, els ovaris expulsen, alternant-se, un òvul cada mes, aproximadament, cap a les trompes de Fal·lopi.
  • Les trompes de Fal·lopi són dos tubs que comuniquen l'ovari amb l'uter.
  • L'úter és una cavitat de parets musculars on es desenvolupa él nou ésser fins al naixement.
  • La vagina, conducte elàstic que comunica l'uter amb l'exterior del cos, i on el penis de l'home hi deposita els espermatozoides.
  • La vulva, formada per uns replecs de la pell que envolten l'orifici interior de la vagina. També hi ha l'orifici per on s'expulsa l'orina. És l'únic òrgan extern de la dona.





L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ


L'aparell reproductor masculí està format per dos òrgans principals: els testicles i el penis.




  • Els testicles, són dos òrgans petits, envoltats per la pell i situats davall el penis. A partir de la pubertat, fabriquen una gran quantitat d'espermatozoides. Cada testicle es comunica amb el penis.
  • El penis, és un òrgan de forma cilíndrica i al seu interior hi ha un conducte anomenat uretra, a través del qual els espermatozoides poden sortir. També serveix per expulsar l'orina procedent de la bufeta urinària que no es pot mesclar mai amb els espermatozoides, gràcies a un tipus de vàlvula que ho impedeix.

L'embaràs i el part


L'INICI DE L'EMBARÀS


Durant l'unió sexual, l'home deposita milions d'espermatozoides dins la vagina de la dona.
Uns centenars d'espertozoides  passen de la vagina a l'úter i després a les trompes de Fal·lopi que estan comunicades amb els ovaris.
Si en el recorregut per les trompes troben un òvul, un dels espermatozoides s'hi unirà, és a dir, s'ntrodueix dedins (fecundació) i impedeix l'entrada dels altres. En aquest moment és forma: 

el zigot (òvul + esparmatozoide)

Aquest és el moment en què s'inicia l'embaràs.


LA FORMACIÓ DE L'EMBRIÓ


El zigot davalla per la trompa de Fal·lopi fins a l'úter. S'hi adhereix a la paret interior, que ja s'ha engruixat per acollir-lo. Després comença a dividir-se en moltes cèl·lules ia créixer formant un embrió. A mesura que va cresquent, l'embrió se separa de la paret de l'uter però hi queda unit per mitjà del cordó umbilical (que  és per on passa l'aliment cap a l'embrió. També hi circulen els residus que la mare eliminarà).

DESENVOLUPAMENT DEL FETUS

Cap al final del segon mes, l'embrió ja té un aspecte semblant a un bebè i s'anomena fetus.

  Fetus de 2 mesos

A mesura que avança l'embaràs, l'úter s'eixampla per donar cabuda al fetus que va creixent. Al cap de 9 mesos, el fetus ja està preparat per sortir a l'exterior i començar una vida autònoma.

Fetus de 7 mesos

EL PART

S'anomena part, el procés durant el qual el fetus neix, és a dir, surt de l'úter a l'exterior per la vagina. Generalment, primer surt el cap i després la resta del cos.
Després del naixement es talla el cordó umbilical que matenia units a la mare i el nadó. Les restes del cordó s'assequen i cauen als pocs dies i queda una cicatriu: el llombrígol o dobler de sa panxa.

A vegades el part es produeix abans del nou mesos i s'anomena part prematur.





De la infància a la vellesa


LA INFÀNCIA


Durant els primers anys, els infants tenen una gran capacitat d'aprenentatge. Durant aquest període aprenen moltes coses: a dominar el llenguate, a valer-se per ells mateixos, relacionar-se amb els altres...
Al principi surten les primeres dents de llet i a partir dels sis anys les dents definitives.




LA PUBERTAT


La pubertat és el període aproximat dels 11 anys als 16 anys. Es produeixen canvis físics en el cos. L'aparell reproductor madura i comença a produir òvuls o espermatozoides.
En les nines: creixen els pits, surt pèl al pubis i aixelles i s'eixamplen els malucs.
En els nins: el pit i l'esquena s'eixamplen, creix pèl al pubis, al pit i a les aixelles i la veu se fa més greu.


Tant nins com nines experimenten un fort creixement en aquest període.




L'EDAT ADULTA I LA VELLESA


A l'edat adulta el cos ja ha arribat al màxim desenvolupament i creixement, els trets ja són definitius i experimenten poc canvis. En aquesta etapa les relacions afectives entre homes i dones poden donar com a resultat el desig de formar una família i  de tenir fills.
Amb els pas dels anys el cos humà va perdent a poc a poc la capacitat per regenerar el desgast que pateix. És llavors quam deim que les persones envelleixen.