lunes, 23 de enero de 2012

LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

La reproducció sexual en les fanerògames.


Les plantes fanerògames (òrgans reproductors a les flors) es reprodueixen sexualment, per mitjà de la unió d'un òvul i un espermatozoide. Això es produeix als òrgans reproductors que es troben a la flor.

COM ÉS UNA FLOR

En una flor completa s'hi distingeixen les parts següents:
  1. el calze  i la corol·la (òrgans externs de la flor)
  2. els estams i el pistil (òrgans reproductors)




Els òrgans externs de la flor

  • El calze està format per unes fulletes anomenades sèpals.
  • La corol·la també està formada per unes fulles que reben el nom de pètals.


Els òrgans reproductors de la flor (interns)

  • Els estams són els òrgans reproductors masculins. Cada estam està format per un filament que té una bosseta a l'extrem superior.
  • Dins aquesta bosseta hi ha una gran quantitat de bolletes microscòpiques, anomenades grans de pol·len. Cada gra de pol·len du dedins un parell (2) espermatozoides.


  • El pistil és l'òrgan reproductor femení. A l'interior hi du un o uns quants rudiments de llavor, que si són fecundats es converteixen en llavors. Cada rudiment conté un òvul. 


  • Les flors completes són hermafrodites perquè fabriquen els òvuls i els espermatozoides.
  • També hi ha plantes amb flors només masculines (no tenen pistil), i flors només femenines (sense estams). Exemple, el blat de moro, l'alzina i el pi.

Polinització, fecundació i formació de la llavor.

LA POL·LINITZACIÓ

La pol·linització és el transllat o viatge dels grans de pol·len des de l'estam d'una flor al pistil d'una altra flor de la mateixa espècie.

El pol·len pot ser transportat de dues maneres diferents:

  • Flors que pol·linitza el vent. (cereals, pi...)
  • Flors que pol·linitzen els insectes.

LA FECUNDACIÓ

El gra de pol·len que arriba a l'extrem superior d'un pistil hi queda enganxat.
Si la flor és de la mateixa espècie, el gra produeix un tub llarg i molt prim, el tub pol·línic, que arriba fins a un dels rudiments de llavor del pistil.

Per cada tub format hi baixen els espermatozoides que contenia el gra, que finalment es troben amb l'òvul contengut en el rudiment.

Llavors es produeix la fecundació de l'òvul.




LA FORMACIÓ DE LA LLAVOR

A cada òvul s'hi forma un zigot que es converteix finalment en un embrió.

El rudiment de llavor que conté l'embrió també creix, i es converteix en una llavor.






El fruit. Dispersió i germinació de les llavors

EL FRUIT

Mentre les llavors  es formen al pistil, aquest creix i pateix diverses transformacions que el converteixen en fruit.
Els fruits poden tenir formes molt variades. Els podem agrupar en:
  • fruits carnosos
  • fruits secs
Els fruits poden tenir moltes llavors, o bé només en contenen una.


LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS

El trasllat de les llavors cap a un indret adequat es fa a través del vent o per mitjà dels animals.


LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR

Quan la llavor és al sòl, si hi troba la humitat i la temperatura adequades, l'embrió comença a créixer i en surten els esbossos de rel, de tija i de fulles.

La rel trenca les cobertes de la llavor i s'enfonsa en terra, mentre que la tija creix cap amunt i hi surten les primeres fulles.

El procés que origina una nova planta a partir d'una llavor rep el nom de germinació.


LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL DE LES FANERÒGAMES

El tipus de reproducció  asexual més freqüents en les fanerògames són:

  • Per bulbs (part inferior d'una tija envoltada per fulles sense clorofil·la, molt gruixades i molt juntes). Per exemple, les cebes i les tulipes.
  • Per tubercles (extrem d'una tija subterrània que emmagatzema aliment i s'engrosseix). Per exemple les patatera que produeix patates.
  • Per rizomes (tiges que creixen horitzontalment davall terra i de les quals sorgeixen branques verticals). Per exemple, la gespa i les canyes.




LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES SENSE FLOR

Les plantes sense flors, com les algues, les molses i les falgueres, tenen dos tipus de reproducció que es van alternant:

  • La reproducció sexual, semblant a la dels vegetals amb flors, amb òrgans sexuals masculins i femenins.
  • La reproducció asexual, generalment per mitjà d'espores.
Les espores són unes cèl·lules molt resistents que es fabriquen en uns òrgans anomenats esporangis.
Quan l'esporangi s'obri, les espores es dispersen i formen una planta nova.




         REPRODUCCIÓ ASEXUAL ARTIFICIAL           


Hi ha tres tipus comuns de reproducció artificial: esqueixos, empelts i amurgonar.


 Un esqueix és una branca d'una planta llenyosa que es talla i es sembra a part. Al cap d'un temps a l'esqueix li surten rels i es converteix en una planta nova. 
Esqueixos de figuera


Un empelt és la inserció d'un brot, un ull o una branca d'un tipus de planta en un tall fet a la tija llenyosa d'una altra planta. Amb el temps la planta empeltada es fusiona amb la planta receptora i en forma part. N'hi ha molts de tipus. Aquí en posam tres exemples.

Empelt anglès o de llengueta

       Empelt d'estaca o pua


Empelt lateral de branca


Amurgonar o murgonar, consisteix en enterrar una branca, sense tallar, d'una planta que amb el temps treu rels a la part enterrada. Després es pot tallar el  cap de la planta que no està enterrat i que dona a la planta principal i sembrar la nova branca amb rels a un altra lloc.



lunes, 16 de enero de 2012

LES PLANTES

Les plantes i la seva classificació.


CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES
  • Les plantes fabriquen el seu propi aliment gràcies a un procés que rep el nom de fotosíntesi.
  • El seu cos, o una bona part, és de color verd, gràcies a la clorofil·la (substància que la planta necessita per a fer la fotosíntesi)
  • No poden moure's d'un lloc a un altre.

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES

Plantes inferiors
  1. Algues (estructura simple)
  2. Molses (   "               "     )
Plantes superiors
  1. Falgueres       (estructura més complexe)
  2. Fanerògames (         "         "       "         )
Les dues consten de rel, tija i fulles.

LES ALGUES


Són els vegetals més senzills. No tenen rels, ni tija ni fulles. Viuen tant a la mar com a aigües dolces.
Poden tenir dorma de filament, de cinta o de làmina.
No totes són de color verd.

La posidònia és una alga que forma
part dels fons marins de les Balears
                                                         Foto: Enrique Ballesteros
  
LES MOLSES

Són plantes que fan pocs centímetres i que viuen en indrets humits i ombrívols (poca llum).

Cada molsa està formada per un conjunt de petites "tiges" molt simples, de les quals surten nombroses fulles diminutes. Aquestes "tiges" es fixen a la terra per mitjà d'uns filaments prims.

Les molses no tenen rels ni tiges.


LES FALGUERES


Són plantes superiors i per això:
  • Les rels absorbeixen dels sòl l'aigua que la planta necessita.
  • La tija aguanta les fulles, i hi circula l'aigua que absorbeixen les rels. En la majoria de falgueres, la tija es desenvoluoa horitzontalment, arran de terra, i les rels creixen cap avall al llarg de la tija.
  • Les fulles parteixen de la tija i creixen cap amunt. Acostumen a ser grosses, amb les voreres molt dividides.
  • Viuen a lllocs humits.

Les fanerògames o plantes amb flors.

LES FANERÒGAMES


Són plantes superiors que es reprodueixen per mitjà de flors.
S'hi inclouen des de les plantes de mida més gran, com els arbres, fins a les herbes més senzilles.

COM SÓN LES FANERÒGAMES

El cos de les fanerògames consta de tres parts:
  • La rel
  • La tija
  • Les fulles



LA REL


Les  seves funcions principals són:
  1. Fixar la planta al sòl.
  2. Absorbir l'aigua i sals minerals que la planta necessita.



LA TIJA

La tija és la part de la planta que sosté les fulles. Hi circulen l'aigua i les sals minerals que van des de la rel fins a les fulles, i també la matèria orgànica elaborada per les fulles, que es distribueix a la resta de la planta.

La tija està constituïda per un sol eix, però sovint es distribueix en branques. Lllavors l'eix central s'anomena tija principal, o tronc si té un cert gruix.

Les tiges poden ser herbàcies (tendres i de color verd=herbes) o llenyoses (rígides i gruixades=arbres i arbusts)



LES FULLES

Les fulles són els òrgans on es fabrica les substàncies alimentàries que nodreixen tota la planta.

Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per mitjà d'una prolongació, el pecíol.

En el limbe hi podem observar nombrosos nirvis ramificats, que el travessen i donen fermesa a la fulla.




La nutrició de les plantes.

LA FOTOSÍNTESI

Les plantes fabriquen el seu propi aliment. Aquest procés s'anomena fotosíntesi.




COM S'ALIMENTEN LES PLANTES INFERIORS

En les algues i les molses, l'aigua els arriba directament. No necessiten rels.
El diòxid de carboni també els arriba directament de l'aire o bé dissolt en l'aigua.


COM S'ALIMENTEN LES PLANTES SUPERIORS

El diòxid de carboni els arriba directament a les fulles mitjançant l'aire, mentre que l'aigua els arriba des de les rels, juntament amb les sals mineral.
Aquesta mescla (CO2 + sals minerals) forma la saba bruta.

Els conductes llenyosos

La saba bruta (matèria dolenta) viatja per la tija fins a les fulles de la planta pels conductes llenyosos, uns tubs molt prims i molt rígids.

Els consductes llenyosos es troben aplegats en grups, anomenats feixos llenyosos, que recorren les rels i la tija i es reparteixen per les fulles. Aquests feixos també tenen una missió important: sostenen la planta.

En els arbres es forma un cilindre continu que constitueix la fusta.


Els conductes liberians

La matèria orgànica fabricada a les fulles, saba elaborada (matèria bona), es transportada pels conductes liberians, a través de grups de feixos també molt prims, els feixos liberians.



La respiració de les plantes.

COM RESPIREN LES PLANTES


Les plates respiren. L'oxigen absorbit es combina amb la matèria orgànica de la planta, i es produeixen diòxid de carboni i energia.

Durant el dia, les plantes respiren sense prendre oxigen de l'exterior; perquè fan servir una part del que es produeix durant la fotosíntesi.

A la nit, com que no hi ha fotosíntesi, les plantes han de prendre l'oxigen de l'aire. 

(Per això, no és aconsellable dormir amb plantes dins l'habitació)





L'INTERCANVI DE GASOS


En les algues, tant el diòxid de carboni com l'oxigen entren a la planta i en surten dissolts en l'aigua.

En les molses i en les plantes superiors, en canvi, aquests gasos entren per les fulles i en surten formant part de l'aire.


 LA IMPORTÀNCIA DE LES PLANTES

  • Tos els éssers vius depenen de les plantes per alimentar-se (Cadenes alimentàries=herbívors i carnívors que mengen herbívors...)
  • L'oxigen que produeixen les plantes durant la fotosíntesi és imprescindible per a tots els éssers vius.
  • Altres beneficis: fusta, teixits, medicines...
                                     



lunes, 21 de marzo de 2011

ELS ANIMALS





ELS ÉSSERS VIUS

Característiques dels éssers vius.

Els éssers vius, també anomenats organismes, es distingeixen dels altres éssers per:

  • El seu cos té una organització molt complicada.
  • Són éssers actius, i les accions que fan compleixen una funció (continuar existint o reproduir-se).
Per això les activitats que fan els éssers vius també reben el nom de funcions vitals.

LES FUNCIONS VITALS PRINCIPALS

  1. Nutrició o alimentació: tots els éssers vius necessiten aliments per créixer i per obtenir energia.
  2. Respiració: tots els éssers vius respiren (combinen l'oxigen amb els aliments).
  3. Reproducció: tots els éssers vius es reprodueixen.
  4. Creixement: tots els éssers vius creixen.
  5. Relació: els éssers vius responen als canvis que es produeixen al seu voltant.
Moltes d'aquestes respostes són moviments del cos o d'una part del cos.

LA SENSIBILITAT DELS ÉSSERS VIUS

Els éssers vius són sensibles: cadascun dels canvis de l'ambient que provoca una resposta en els éssers vius s'anomena estímul. (pot ser positiu o negatiu).

ÉSSERS ACTIUS I ÉSSERS VIUS

EEls éssers poden ser inerts(no tenen vida) o vius.

  1. Els éssers inerts no fan cap activitat. (roca, nigul).
  2. Els éssers vius són éssers actius: neixen, es nodreixen, respiren, es relacionen, es reprodueixen, creixen i es moren.
Però no tots els éssers actius són éssers vius, és a dir, hi ha éssers o objectes que tenen activitat però que no fan les funcions vitals (alimentació, respiració...)=una espelma, un ordinador...


Les cèl·lules.

QUÈ SÓN LES CEL·LULES?

Tots els éssers vius estan formats per uns components molt petits: les cèl·lules.

Alguns éssers vius estan formats per una sola cèl·lula (unicel·lulars), però la majoria en tenen moltes més (pluricel·lulars): el nostre cos, per exemple, el formen uns 10 bilions de cèl·lules.

COM SÓN LES CEL·LULES?

Les cèl·lules són tan petites que només es poden veure amb un microscopi.

Les cèl·lules presenten formes molt diferents; n'hi ha de redones, allargades, forma de polígon, etc.



Totes les cèl·lules tenen la mateixa estructura:

  • Una membrana cel·lular: membrana finíssima que envolta al citoplasma.

  • Citoplasma: material gelatinós.

  • El nucli: cos arrodonit que es troba a l'interior del citoplasma i que dirigeix totes les activitats de la cèl·lula.




Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars

ELS ORGANISMES UNICEL·LULARS


Molts éssers vius estan formats per una sola cèl·lula. S'anomenen unicel·lulars.
Cada organisme unicel·lular viu de manera independent, és a dir: és capaç de realitzar per si mateix totes les funcions vitals.
Alguns són capaços de fabricar el seu propi aliment, igual que les plantes, però la majoria s'alimenten d'altres éssers vius. N'hi ha que provoquen malalties, d'altres són beneficiosos.


ELS MICROBIS


Éls ésser vius que són tan petits que només es poden veure amb un microscopi s'anomenen microbis o microorganismes.

Tots els organismes unicel·lulars són microbis.

Un grup molt especial de gens infecciosos són els virus. Aquestes partícules, més petites que una cèl·lula, no s'alimenten ni es mouen; només són capaços de reproduir-se. No es consideren organismes vius, ja que no realitzen totes les funcions vitals.

Tots els virus són paràsits.


ElS ORGANISMES PLURICEL·LULARS

Els éssers vius, com les plantes i animals estan formats per moltes de cèl·lules i s'anomenen pluricel·lulars.

Totes aquestes cèl·lules necesiten estar juntes i cooperar entre si per sobreviure.


Els teixits biològics

Les cèl·lules que tenen una forma i una funció semblant s'apleguen en grups anomenats teixits biològics.
Exemples: el teixit epitelial (la pell), el teixit muscular (els músculs)...


Els òrgans i els sistemes d'òrgans

Els teixits s'agrupen per formar òrgans.

Un òrgan és una porció del cos que està formada per una agrupació de teixits que fa una funció determinada. El cor, els pulmons, l'estómac... són exemples d'òrgans.

Els diversos òrgans s'agrupen en sistemes o aparells, per a dur a terme funcions conjuntes.
L'aparell digestiu i el sistema nirviós són sistemes d'òrgans.










PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA


Pàg. 133 del llibre Per contestar (1-2-3)+ 1-2-3 (per observar. 

Pàg. 134 del llibre Per observar (1-2)

Pàg. 135 del llibre Per contestar (1-2-3-4)

Pàg. 137 del llibre Per contestar (1-2-3-4)



PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Pàg. 142-143 Exercicis (1-2-3-4-5)


martes, 1 de marzo de 2011

LES ILLES BALEARS: ELS ROMANS I L'EDAT MITJANA

La nostra terra en temps del romans.

LES BALEÀRIDES I LES PITÜSES

Al primer mil·leni a.C. , les terres de les actuals Illes Balears estaven dividides en dues zones culturals: les Baleàrides (Mallorca i Menorca i les Pitiüses (Eivissa i Formentera).
En la cultura talaiòtica, els homes eren un guerrers molt apreciats. Utilitzaven la passetja amb molta destresa.
Devers el segle VII a.C. Ibusim (Eivissa) va ser colonitzada pels cartaginesos, que la varen convertir en un centre comercial important.


                               Els mallorquins foren molt hàbils en l'ús de
                               la passetja, lluitant contra els romans.
                                                             Dibuix: Tomàs Garau





LA CONQUESTA ROMANA

Al final del segle II a.C., (any 123 a.C.), els romans, comandats per Quint Cecilius Metel·lus, varen conquerir les Illes de Mallorca i Menorca, que reberen el nom d'Insula Maior (Mallorca) i d'Insula Minor  (Menorca). Posteriorment varen conquerir Eivissa (Ebussus) i Formentera (Frumentaria).
El nostre arxipèlag, que primer va formar part de la província Tarraconensis, es convertí en una nova província de l'Imperi Romà: la Baleàrica.






LA ROMANITZACIÓ

Els romans fundaren algunes ciutats, com Pollentia (a Alcúdia), d'altres emplaçaments es varen refundar de poblats pre-romans com Palma (Palma de Mallorca), Mago (Maó) i Iamno (Ciutadella) i altres.
També hi varen construir calçades (camins empedrats), que comunicaven les ciutats dins les illes, com la que anava de Maó a Ciutadella.

La nostra terra a l'Edat Mitjana.


L'OCUPACIÓ MUSULMANA

L'any 902 els musulmans varen ocupar les Illes Balears, que varen restar incorporades a Al-Ándalus durant més de tres segles.
Al començament del segle XI el Califat de Còrdova es va dividir en nombrosos regnes independents, anomenats regnes de taifes.
Les Illes Balears varen formar part de la taifa de Dènia (València), i tengueren un breu període d'independència durant la taifa de Mallorca.
En aquesta etapa es convertiren en un gran centre d'activitat artesana i agrícola. La ciutat més important era Madina Mayurqa (Palma)


       El palau de l'Almudaina el varen construir els musulmans com una
         fortalesa defensiva.







LA CONQUESTA CRISTIANA


Al segle XIII (l'any 1229), el rei de la Corona d'Aragó Jaume I, conquistà Mallorca i Eivissa, que passaren a formar part d'questa corona.
Al final del segle XIII, les Illes Balears, amb en seu fill Jaume II (1276), es varen convertir en un regne independent, el regne de Mallorca. Va ser una època d'esplendor en què s'hi fundaren ciutats i es varen construir magnífics edificis gòtics com la Llonja i la Seu.
Al segle XIV Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, va derrotar el darrer rei de Mallorca, Jaume III, i va tornar incorporar les Illes Balears a la Corona d'Aragó.

                       La Seu de Mallorca, l'edifici gòtic més
                              important de les Illes Balears, va ser
                              construïda al segle XIV.