martes, 28 de febrero de 2012

LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS

La reproducció sexual. La fecundació


LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN ELS ANIMALS


En la majoria d'animals la reproducció es sexual.

  • L'aparell reproductor dels mascles comprèn els testicles, que fabriquen els espermatozoides, i els conductes espermàtics, per on els espermatozoides surten a l'exterior.
  • L'aparell reproductor de les femelles comprèn els ovaris (que fabriquen òvuls) i conductes ovàrics, que comuniquen els ovaris amb l'exterior.
Els mascles i les femelles solen diferenciar-se pel color i la mida.
En algunes espècies trobam animals hermafrodites (que són mascles i femelles a la vegada; tenen testicles i ovaris) Exemples: caragol i cucs de terra.



LA FECUNDACIÓ


La fecundació pot ser interna (dins el cos de la femella) o externa (fora del cos de la femella).


La fecundació interna
Propi dels animals terrestres, mamífers i rèptils aquàtics, també taurons i rajades. El mascle introdueix els espermatozoides en l'aparell reproductor de la femella durant la còpula.


La fecundació externa
Es produeix dins l'aigua, on els espermatozoides que expulsa el mascle fecunden els òvuls expulsats per la femella. Aquesta fecundació és pròpia de gairebé tots els animals aquàtics, des dels peixos fins a les esponges.


El desenvolupament de l'embrió


Un cop s'ha format el zigot, comença a dividir-se, a créixer i es transforma en embrió. Després d'un temps, ja deseenvolupat, neix.


ELS ANIMALS OVÍPARS


En la majoria dels animals, el zigot es converteix en embrió din d'un ou.
Un ou és una estructura arrodonida, produïda per la femella, que envolta el zigot i el protegeix. A més, conté l'aliment que aquest necessita per convertir-se en un embrió.


Alguns ous són molt simples com el dels peixos i amfibis (formats per l'embrió i un embolcall gelatinós).


En els rèptils i els aucells, l'ou consta del vermell i del blanc, que proporcionen aigua i aliments a l'embrió, i la closca que protegeix l'embrió.


Tots els animals que se reprodueixen per ous s'anomenen ovípars.


ANIMALS VIVÍPARS


En els animals vivípars, l'embrió es desenvolupa dins el cos de la mare i n'obté l'aliment que necessita per créixer.


El període durant el qual l'embrió està dins de la mare abans de néixer rep el nom de gestació. Aquesta varia segons l'espècie, des d'unes quantes setmanes a uns quants mesos. Les cries ja surten perfectament formades a diferència dels ovípars.


Tots els mamífers són vivípars, alguns rèptils com  l'escurçó ("víbora") i molts de taurons.




El desenvolupament i l'esment (cura) de les cries


EL DESENVOLUPAMENT DE LES CRIES
  • desenvolupament directe= els nounats s'assemblen molt als seus pares i només necessiten créixer una mica per arribar a adults.
  • desenvolupament directe= els nounats són molt diferents als pares i han  de passar per diversos canvis per arribar a adults. El conjunt de canvis rep el nom de metamorfosi (amfibis i majoria d'insectes).

L'ESMENT O CURA DE LES CRIES

Alguns animals abandonen els ous a la seva sort després d'haver-los post (com rèptils, amfibis). Però n'hi ha d'altres que tenen esment o cura de les cries, un cop han nascut ( com aucells, mamífers i alguns insectes com les abelles).


La reproducció asexual
En aquest tipus de reproducció no hi intervenen dos éssers vius de la mateixa espècie, sinó només un. En la reproducció asexual, una part del cos de l'animal es desenvolupa fins a formar un nou individu.
  • escissió= l'animal es divideix en dos o més fragments, cadascuns dels quals regenera (torna a treure) la part o parts que li falten per ser complet. (estrella de mar, coa de dragó, etc)
  • gemmació= al cos de l'animal s'hi forma un bony, anomenat gemma. Aquesta gemma va creixent fins que se separa i a partir d'ella se desenvolupa un nou individu. Exemples són el corall i les hidres.


viernes, 3 de febrero de 2012

LA REPRODUCCIÓ HUMANA

La reproducció humana. Diferències de sexe


LA REPRODUCCIÓ HUMANA

La reproducció humana es du a terme quan s'uneixen dues cèl·lules diferents: l'una, anomenada òvul, procedeix de la mare i l'altra, anomenada espermatozoide, procedeix del pare.

Els espermatozoides són més petits que els òvuls i tenen una coa per desplaçar-se.

La unió d'un espermatozoide i un òvul rep el nom de fecundació i es forma el zigot. Després, aquest zigot comença a dividir-se i crèixer fins que es forma un petit individu, en el qual es comencen a distingir el cap, els braços, les cames...




La reproducció sexual
La reproducció humana s'anomena reproducció sexual perquè hi intervenen els dos sexes: el masculí  o mascles, que produeixen espermatozoides(homes) i el femení o femelles (dones), que produeixen òvuls.

DIFERÈNCIES DE SEXE
Els homes i les dones  es diferencien principalment per l'aparell reproductor(conjunt d'òrgans reproductors)
També presenten altres diferències, per exemple els pits de les dones i la barba i mostatxo als homes.
Aquesta particularitat que permet distingir els homes de les dones s'anomena caràcters sexuals.

L'aparell reproductor

L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

L'aparell reproductor femení té dues funcions importants: fabricar òvuls i preotegir i alimentar el nou ésser que s'hi forma després de la fecundació.


Els òrgans que en formen part són:

  • Els ovaris (òrgans arrodonits, que contenen els òvuls. A partir de la pubertat, els ovaris expulsen, alternant-se, un òvul cada mes, aproximadament, cap a les trompes de Fal·lopi.
  • Les trompes de Fal·lopi són dos tubs que comuniquen l'ovari amb l'uter.
  • L'úter és una cavitat de parets musculars on es desenvolupa él nou ésser fins al naixement.
  • La vagina, conducte elàstic que comunica l'uter amb l'exterior del cos, i on el penis de l'home hi deposita els espermatozoides.
  • La vulva, formada per uns replecs de la pell que envolten l'orifici interior de la vagina. També hi ha l'orifici per on s'expulsa l'orina. És l'únic òrgan extern de la dona.





L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ


L'aparell reproductor masculí està format per dos òrgans principals: els testicles i el penis.




  • Els testicles, són dos òrgans petits, envoltats per la pell i situats davall el penis. A partir de la pubertat, fabriquen una gran quantitat d'espermatozoides. Cada testicle es comunica amb el penis.
  • El penis, és un òrgan de forma cilíndrica i al seu interior hi ha un conducte anomenat uretra, a través del qual els espermatozoides poden sortir. També serveix per expulsar l'orina procedent de la bufeta urinària que no es pot mesclar mai amb els espermatozoides, gràcies a un tipus de vàlvula que ho impedeix.

L'embaràs i el part


L'INICI DE L'EMBARÀS


Durant l'unió sexual, l'home deposita milions d'espermatozoides dins la vagina de la dona.
Uns centenars d'espertozoides  passen de la vagina a l'úter i després a les trompes de Fal·lopi que estan comunicades amb els ovaris.
Si en el recorregut per les trompes troben un òvul, un dels espermatozoides s'hi unirà, és a dir, s'ntrodueix dedins (fecundació) i impedeix l'entrada dels altres. En aquest moment és forma: 

el zigot (òvul + esparmatozoide)

Aquest és el moment en què s'inicia l'embaràs.


LA FORMACIÓ DE L'EMBRIÓ


El zigot davalla per la trompa de Fal·lopi fins a l'úter. S'hi adhereix a la paret interior, que ja s'ha engruixat per acollir-lo. Després comença a dividir-se en moltes cèl·lules ia créixer formant un embrió. A mesura que va cresquent, l'embrió se separa de la paret de l'uter però hi queda unit per mitjà del cordó umbilical (que  és per on passa l'aliment cap a l'embrió. També hi circulen els residus que la mare eliminarà).

DESENVOLUPAMENT DEL FETUS

Cap al final del segon mes, l'embrió ja té un aspecte semblant a un bebè i s'anomena fetus.

  Fetus de 2 mesos

A mesura que avança l'embaràs, l'úter s'eixampla per donar cabuda al fetus que va creixent. Al cap de 9 mesos, el fetus ja està preparat per sortir a l'exterior i començar una vida autònoma.

Fetus de 7 mesos

EL PART

S'anomena part, el procés durant el qual el fetus neix, és a dir, surt de l'úter a l'exterior per la vagina. Generalment, primer surt el cap i després la resta del cos.
Després del naixement es talla el cordó umbilical que matenia units a la mare i el nadó. Les restes del cordó s'assequen i cauen als pocs dies i queda una cicatriu: el llombrígol o dobler de sa panxa.

A vegades el part es produeix abans del nou mesos i s'anomena part prematur.





De la infància a la vellesa


LA INFÀNCIA


Durant els primers anys, els infants tenen una gran capacitat d'aprenentatge. Durant aquest període aprenen moltes coses: a dominar el llenguate, a valer-se per ells mateixos, relacionar-se amb els altres...
Al principi surten les primeres dents de llet i a partir dels sis anys les dents definitives.




LA PUBERTAT


La pubertat és el període aproximat dels 11 anys als 16 anys. Es produeixen canvis físics en el cos. L'aparell reproductor madura i comença a produir òvuls o espermatozoides.
En les nines: creixen els pits, surt pèl al pubis i aixelles i s'eixamplen els malucs.
En els nins: el pit i l'esquena s'eixamplen, creix pèl al pubis, al pit i a les aixelles i la veu se fa més greu.


Tant nins com nines experimenten un fort creixement en aquest període.




L'EDAT ADULTA I LA VELLESA


A l'edat adulta el cos ja ha arribat al màxim desenvolupament i creixement, els trets ja són definitius i experimenten poc canvis. En aquesta etapa les relacions afectives entre homes i dones poden donar com a resultat el desig de formar una família i  de tenir fills.
Amb els pas dels anys el cos humà va perdent a poc a poc la capacitat per regenerar el desgast que pateix. És llavors quam deim que les persones envelleixen.






lunes, 23 de enero de 2012

LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

La reproducció sexual en les fanerògames.


Les plantes fanerògames (òrgans reproductors a les flors) es reprodueixen sexualment, per mitjà de la unió d'un òvul i un espermatozoide. Això es produeix als òrgans reproductors que es troben a la flor.

COM ÉS UNA FLOR

En una flor completa s'hi distingeixen les parts següents:
  1. el calze  i la corol·la (òrgans externs de la flor)
  2. els estams i el pistil (òrgans reproductors)




Els òrgans externs de la flor

  • El calze està format per unes fulletes anomenades sèpals.
  • La corol·la també està formada per unes fulles que reben el nom de pètals.


Els òrgans reproductors de la flor (interns)

  • Els estams són els òrgans reproductors masculins. Cada estam està format per un filament que té una bosseta a l'extrem superior.
  • Dins aquesta bosseta hi ha una gran quantitat de bolletes microscòpiques, anomenades grans de pol·len. Cada gra de pol·len du dedins un parell (2) espermatozoides.


  • El pistil és l'òrgan reproductor femení. A l'interior hi du un o uns quants rudiments de llavor, que si són fecundats es converteixen en llavors. Cada rudiment conté un òvul. 


  • Les flors completes són hermafrodites perquè fabriquen els òvuls i els espermatozoides.
  • També hi ha plantes amb flors només masculines (no tenen pistil), i flors només femenines (sense estams). Exemple, el blat de moro, l'alzina i el pi.

Polinització, fecundació i formació de la llavor.

LA POL·LINITZACIÓ

La pol·linització és el transllat o viatge dels grans de pol·len des de l'estam d'una flor al pistil d'una altra flor de la mateixa espècie.

El pol·len pot ser transportat de dues maneres diferents:

  • Flors que pol·linitza el vent. (cereals, pi...)
  • Flors que pol·linitzen els insectes.

LA FECUNDACIÓ

El gra de pol·len que arriba a l'extrem superior d'un pistil hi queda enganxat.
Si la flor és de la mateixa espècie, el gra produeix un tub llarg i molt prim, el tub pol·línic, que arriba fins a un dels rudiments de llavor del pistil.

Per cada tub format hi baixen els espermatozoides que contenia el gra, que finalment es troben amb l'òvul contengut en el rudiment.

Llavors es produeix la fecundació de l'òvul.




LA FORMACIÓ DE LA LLAVOR

A cada òvul s'hi forma un zigot que es converteix finalment en un embrió.

El rudiment de llavor que conté l'embrió també creix, i es converteix en una llavor.






El fruit. Dispersió i germinació de les llavors

EL FRUIT

Mentre les llavors  es formen al pistil, aquest creix i pateix diverses transformacions que el converteixen en fruit.
Els fruits poden tenir formes molt variades. Els podem agrupar en:
  • fruits carnosos
  • fruits secs
Els fruits poden tenir moltes llavors, o bé només en contenen una.


LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS

El trasllat de les llavors cap a un indret adequat es fa a través del vent o per mitjà dels animals.


LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR

Quan la llavor és al sòl, si hi troba la humitat i la temperatura adequades, l'embrió comença a créixer i en surten els esbossos de rel, de tija i de fulles.

La rel trenca les cobertes de la llavor i s'enfonsa en terra, mentre que la tija creix cap amunt i hi surten les primeres fulles.

El procés que origina una nova planta a partir d'una llavor rep el nom de germinació.


LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL DE LES FANERÒGAMES

El tipus de reproducció  asexual més freqüents en les fanerògames són:

  • Per bulbs (part inferior d'una tija envoltada per fulles sense clorofil·la, molt gruixades i molt juntes). Per exemple, les cebes i les tulipes.
  • Per tubercles (extrem d'una tija subterrània que emmagatzema aliment i s'engrosseix). Per exemple les patatera que produeix patates.
  • Per rizomes (tiges que creixen horitzontalment davall terra i de les quals sorgeixen branques verticals). Per exemple, la gespa i les canyes.




LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES SENSE FLOR

Les plantes sense flors, com les algues, les molses i les falgueres, tenen dos tipus de reproducció que es van alternant:

  • La reproducció sexual, semblant a la dels vegetals amb flors, amb òrgans sexuals masculins i femenins.
  • La reproducció asexual, generalment per mitjà d'espores.
Les espores són unes cèl·lules molt resistents que es fabriquen en uns òrgans anomenats esporangis.
Quan l'esporangi s'obri, les espores es dispersen i formen una planta nova.




         REPRODUCCIÓ ASEXUAL ARTIFICIAL           


Hi ha tres tipus comuns de reproducció artificial: esqueixos, empelts i amurgonar.


 Un esqueix és una branca d'una planta llenyosa que es talla i es sembra a part. Al cap d'un temps a l'esqueix li surten rels i es converteix en una planta nova. 
Esqueixos de figuera


Un empelt és la inserció d'un brot, un ull o una branca d'un tipus de planta en un tall fet a la tija llenyosa d'una altra planta. Amb el temps la planta empeltada es fusiona amb la planta receptora i en forma part. N'hi ha molts de tipus. Aquí en posam tres exemples.

Empelt anglès o de llengueta

       Empelt d'estaca o pua


Empelt lateral de branca


Amurgonar o murgonar, consisteix en enterrar una branca, sense tallar, d'una planta que amb el temps treu rels a la part enterrada. Després es pot tallar el  cap de la planta que no està enterrat i que dona a la planta principal i sembrar la nova branca amb rels a un altra lloc.



lunes, 16 de enero de 2012

LES PLANTES

Les plantes i la seva classificació.


CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES
  • Les plantes fabriquen el seu propi aliment gràcies a un procés que rep el nom de fotosíntesi.
  • El seu cos, o una bona part, és de color verd, gràcies a la clorofil·la (substància que la planta necessita per a fer la fotosíntesi)
  • No poden moure's d'un lloc a un altre.

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES

Plantes inferiors
  1. Algues (estructura simple)
  2. Molses (   "               "     )
Plantes superiors
  1. Falgueres       (estructura més complexe)
  2. Fanerògames (         "         "       "         )
Les dues consten de rel, tija i fulles.

LES ALGUES


Són els vegetals més senzills. No tenen rels, ni tija ni fulles. Viuen tant a la mar com a aigües dolces.
Poden tenir dorma de filament, de cinta o de làmina.
No totes són de color verd.

La posidònia és una alga que forma
part dels fons marins de les Balears
                                                         Foto: Enrique Ballesteros
  
LES MOLSES

Són plantes que fan pocs centímetres i que viuen en indrets humits i ombrívols (poca llum).

Cada molsa està formada per un conjunt de petites "tiges" molt simples, de les quals surten nombroses fulles diminutes. Aquestes "tiges" es fixen a la terra per mitjà d'uns filaments prims.

Les molses no tenen rels ni tiges.


LES FALGUERES


Són plantes superiors i per això:
  • Les rels absorbeixen dels sòl l'aigua que la planta necessita.
  • La tija aguanta les fulles, i hi circula l'aigua que absorbeixen les rels. En la majoria de falgueres, la tija es desenvoluoa horitzontalment, arran de terra, i les rels creixen cap avall al llarg de la tija.
  • Les fulles parteixen de la tija i creixen cap amunt. Acostumen a ser grosses, amb les voreres molt dividides.
  • Viuen a lllocs humits.

Les fanerògames o plantes amb flors.

LES FANERÒGAMES


Són plantes superiors que es reprodueixen per mitjà de flors.
S'hi inclouen des de les plantes de mida més gran, com els arbres, fins a les herbes més senzilles.

COM SÓN LES FANERÒGAMES

El cos de les fanerògames consta de tres parts:
  • La rel
  • La tija
  • Les fulles



LA REL


Les  seves funcions principals són:
  1. Fixar la planta al sòl.
  2. Absorbir l'aigua i sals minerals que la planta necessita.



LA TIJA

La tija és la part de la planta que sosté les fulles. Hi circulen l'aigua i les sals minerals que van des de la rel fins a les fulles, i també la matèria orgànica elaborada per les fulles, que es distribueix a la resta de la planta.

La tija està constituïda per un sol eix, però sovint es distribueix en branques. Lllavors l'eix central s'anomena tija principal, o tronc si té un cert gruix.

Les tiges poden ser herbàcies (tendres i de color verd=herbes) o llenyoses (rígides i gruixades=arbres i arbusts)



LES FULLES

Les fulles són els òrgans on es fabrica les substàncies alimentàries que nodreixen tota la planta.

Cada fulla està formada per una làmina molt prima, el limbe, que s'uneix a la tija per mitjà d'una prolongació, el pecíol.

En el limbe hi podem observar nombrosos nirvis ramificats, que el travessen i donen fermesa a la fulla.




La nutrició de les plantes.

LA FOTOSÍNTESI

Les plantes fabriquen el seu propi aliment. Aquest procés s'anomena fotosíntesi.




COM S'ALIMENTEN LES PLANTES INFERIORS

En les algues i les molses, l'aigua els arriba directament. No necessiten rels.
El diòxid de carboni també els arriba directament de l'aire o bé dissolt en l'aigua.


COM S'ALIMENTEN LES PLANTES SUPERIORS

El diòxid de carboni els arriba directament a les fulles mitjançant l'aire, mentre que l'aigua els arriba des de les rels, juntament amb les sals mineral.
Aquesta mescla (CO2 + sals minerals) forma la saba bruta.

Els conductes llenyosos

La saba bruta (matèria dolenta) viatja per la tija fins a les fulles de la planta pels conductes llenyosos, uns tubs molt prims i molt rígids.

Els consductes llenyosos es troben aplegats en grups, anomenats feixos llenyosos, que recorren les rels i la tija i es reparteixen per les fulles. Aquests feixos també tenen una missió important: sostenen la planta.

En els arbres es forma un cilindre continu que constitueix la fusta.


Els conductes liberians

La matèria orgànica fabricada a les fulles, saba elaborada (matèria bona), es transportada pels conductes liberians, a través de grups de feixos també molt prims, els feixos liberians.



La respiració de les plantes.

COM RESPIREN LES PLANTES


Les plates respiren. L'oxigen absorbit es combina amb la matèria orgànica de la planta, i es produeixen diòxid de carboni i energia.

Durant el dia, les plantes respiren sense prendre oxigen de l'exterior; perquè fan servir una part del que es produeix durant la fotosíntesi.

A la nit, com que no hi ha fotosíntesi, les plantes han de prendre l'oxigen de l'aire. 

(Per això, no és aconsellable dormir amb plantes dins l'habitació)





L'INTERCANVI DE GASOS


En les algues, tant el diòxid de carboni com l'oxigen entren a la planta i en surten dissolts en l'aigua.

En les molses i en les plantes superiors, en canvi, aquests gasos entren per les fulles i en surten formant part de l'aire.


 LA IMPORTÀNCIA DE LES PLANTES

  • Tos els éssers vius depenen de les plantes per alimentar-se (Cadenes alimentàries=herbívors i carnívors que mengen herbívors...)
  • L'oxigen que produeixen les plantes durant la fotosíntesi és imprescindible per a tots els éssers vius.
  • Altres beneficis: fusta, teixits, medicines...